Campanes

El dia obre una parpella endormiscada. La Rut s’eixuga els cabells davant del mirall després de la dutxa que ha esbandit les gotes de suor de la carrera matinal.

Agafa les calces del calaix i, un cop posades, s’hi repensa, se les treu, les doblega i les torna a posar al seu lloc. Es posa la faldilla, una camisa blanca entallada planxada impecablement i unes sabates de taló. En una bossa, les Pepe Jeans planes.

Mentre la Nespresso escalfa l’aigua, es prepara una torrada amb alvocat empolsinada amb sal d’all, una mandarina i, ara sí, que l’aigua és calenta, un Ispirazione Napoli ben carregat, sense sucre.

El pis és petit, però funcional i ben decorat. Els llibres entapissen tota una paret del menjador, però ara la Rut no se’ls mira, està més pendent del Tinder i de fer match a les múltiples peticions que se li acumulen. Avui només són dos els afortunats.

Apaga l’aplicació, fa un repàs a la resta de xarxes, bloqueja un bavós que se li ha insinuat per Messenger, recull les restes de l’esmorzar, agafa la bossa, les claus i somriu davant del mirall abans de sortir de casa.

Sempre és la primera en arribar a la biblioteca. Li agrada la sensació d’obrir els llums i passejar entre els prestatges plens de llibres, buits de gent. Passeja i repica els talons, clop, clop, clop, ara que ningú pot molestar-se. Fa les devolucions del dia anterior, endreça, obre els ordinadors i també les persianes dels grans finestrals. Comença un nou dia i en deu minuts entraran els primers clients que ja fan cua arran de façana.

La Rut rep les companyes a la petita sala de descans mentre es canvia els talons per les Pepe Jeans i parlen de com ha anat el cap de setmana. Ella no acostuma a explicar res, però escolta atentament els drames familiars de les altres, que naveguen entre els vòmits i caques del nadó de la Carme, i les disputes de la Paula amb les seves adolescents. I tu, què, Rut? Com ha anat el capde? Ja és hora d’obrir, després us explico…

I obre la reixa de ferro de la biblioteca i s’aparta a un costat per deixar pas a l’horda de jubilats que corren a l’encalç del diari. Més d’un dia ha estat a punt d’arribar la sang al riu i les bibliotecàries han hagut de fer de mitjanceres i posar-hi pau.

El matí passa ràpid entre atendre les trucades telefòniques, gestionar el préstec dels clients que han entrat sense donar el bondia i intentar esquivar les peticions de recomanacions de novel·la rosa de la Jordina Mompou. A veure, que ja t’ho he dit mil cops, que a mi no m’agraden aquests llibres, nena. Per què no et passes al gènere negre? D’aquestes sí que te’n puc recomanar un niu. Ai, no, que de desgràcies ja en tinc prou, a mi dona’m paios musculosos i paisatges paradisíacs i… mira, a mi dona’m a aquest: i assenyala dissimuladament el Geri, que acaba d’entrar, els pica l’ullet, fa un mig somriure i tira cap a la primera planta. Si tu sabessis, pensa la Rut… però no diu res, li fa el préstec de quatre novel·les de la Deveraux i dues de la Maxwell i, au, que vagi bé, Jordina.

Tan bon punt ha vist el Geri, ha notat una punxada de desig a l’entrecuix. Pensa que no porta les calces i que haurà de fer un esforç per no tacar. Però són les regles del joc que fa ben bé una setmana que es porten entre tots dos des que li va fer match. Juguen a l’usuari que sedueix la bibliotecària, i avui remataran la història.

El Geri s’acosta al taulell amb un exemplar de Per qui toquen les campanes, de Hemingway. Li dona el llibre, el carnet, i un paper doblegat i, en aquest intercanvi, se senten per primer cop la pell l’un de l’altra. Quan marxa, la Rut desplega el paper: 13’30, Cr. Roma, 23, 2n 1a. L’hora, sí, però l’adreça no hauria calgut, la té davant dels ulls a la pantalla de la seva fitxa d’usuari. Somriu i, involuntàriament, es recorre els llavis amb la punta de la llengua. Avui no dinarà.

Falten cinc minuts per les 13 h. Les companyes van fent fora els clients que es fan els encantats encara entre les pàgines dels diaris o badant davant dels prestatges. La Rut s’acomiada de les companyes fins a la tarda. Que aprofiti, li diuen. I ella es torna humitejar els llavis.

Tranquil·lament, ja amb les sabates de taló de nou, repica rítmicament per entre els carrers amb nom de capitals europees, fins que arriba a la d’Itàlia. Localitza el 23, pitja el 2n 1a i sent el zumzeig que obre el portal. Mentre puja les escales pensa en les converses que han tingut els dies abans i els mugrons se li endureixen ràpidament.

El Geri ja l’està esperant a la porta amb la camisa mig oberta, que deixa entreveure uns pectorals de cine. Entren i la Rut para l’orella. S’escolten de fons uns riffs de guitarra potents. La Rut fa cara de sorpresa i el Geri li diu: Perdona, perdona, que puc canviar la música. Volia fer un joc literari i potser no l’has captat… També tinc jazz, i blues i… La Rut li posa un dit damunt els llavis. Shhhhhhht! De debó vols canviar For whom the bell tolls, de Metallica? Putos estereotips! apuja el volum, calla i folla’m!

Les altres mares

La Laia Aguilar és llicenciada en Comunicació Audiovisual i es dedica professionalment a l’escriptura, tant de llibres com de guions i donant classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu.

Ha publicat llibres infantils (Wolfgang), juvenils (Juno) i novel·les, i ha estat reconeguda amb diversos premis, el més recent l’any 2020 per Pluja d’estels, guanyadora del Josep Pla.

A Les altres mares, publicada per Columna, fa un retrat de tres dones molt diferents, l’Emma, la Natalka i la Jhanet. Són diferents per edat, per origen i per condició social, però a totes tres les uneix la maternitat, una maternitat diferent en cada cas.

Al llarg de la novel·la anirem descobrint quina relació té cadascuna amb aquest procés vital, però també les seves il·lusions, pors i angoixes i, com a lectores, ben segur que moltes us trobareu identificades en algun o altre aspecte (avortament, violència obstètrica, embaràs no desitjat, gestació subrogada). Perquè si una cosa té la Laia és que escriu des del cor, i això es nota, i quan la llegeixes t’endinses plenament en la història, i en gaudeixes i en pateixes, tal com fan les seves protagonistes.

I voldria remarcar el retrat de l’amor maternal, l’amor malgrat les circumstàncies i malgrat les dificultats que de vegades la vida ens envia, tal com els sentiments de la Jhanet envers la seva mare:

“Te amo”, acaba de dir la mare. “Te quiero” i “lo superaremos juntas”, encara ha afegit. La dona que mai no es desviu en paraules, tancada sempre dins la closca de caragol, amb aquella postura de sotmetiment de classe, per fi ha verbalitzat el que la Jhanet volia sentir”.

I, si encara no ho heu fet, també és molt recomanable llegir La trena, de Laetitia Colombani, una altra gran història de tres dones amb els seus destins entrellaçats.

“AQUEST LLIBRE ÉS SENZILL, FÀCIL DE LLEGIR I AMB UNS DIBUIXOS MOLT BONICS”

“Aquest llibre és senzill, fàcil de llegir i amb uns dibuixos molt bonics”

25 de gener 2022


logo_radio_cambrils


La canalla acostuma a passar molt temps jugant a una consola, gravant vídeos per penjar a Tik Tok, però la lectura de llibres és quelcom que no s’ha perdut. Encara hi ha molts nens i nenes que passen el temps llegint un llibre i apreciant les il·lustracions que l’acompanyen. Després de publicar ‘Les Aventures d’en Nic al Priorat’ i ‘Les Aventures d’en Nic al Baix Camp i la Ribera d’Ebre’, l’escriptora Rosana Andreu acaba de publicar un nou llibre infantil: ‘Història d’un llapis’. Rosana Andreu ha passat aquest dimarts per ‘El món de Cambrils’, per parlar abastament d’aquest nou llibre.

Com bé es pot entreveure amb el títol del llibre, el protagonista és un llapis, que neix a la fàbrica d’Staedtler a Nuremberg i després passa a una botiga, i a una família que és qui l’adquireix.

Aquest llibre és un dels diversos contes infantils que té al calaix Rosana Andreu. L’escriptora ha comentat que és el conte més senzill que ha fet fins ara, té lletra d’impremta va dirigit a nens i nenes entre 5 i 6 anys d’edat. N’ha destacat que és un conte fàcil de llegir, i que més que el text, el que destaca i així li han comentat els dos nens que l’han llegit, és la il·lustració. Els dibuixos han anat a càrrec de la seva parella, en Carles Gil. Rosana Andreu diu que l’il·lustrador no tenia clar com fer els dibuixos perquè ell utilitza aquarel·les, però finalment va optar per fer dibuixos com si estiguessin fets per nens amb llapis de colors.

De fet, un dels dos nens que l’ha llegit li va enviar una nota de veu de WhatsApp explicant-li el conte i dient-li que els dibuixos eren molt bonics. La presentació del llibre serà dijous, a les 19h, al Centre Cultural de Cambrils. L’acte el presentarà la també bibliotecària i escriptora Judit Robert.

Rosana Andreu té un calaix amb moltes històries que encara no ha publicat, i una pàgina web on algunes ja han vist la llum. La cambrilenca ha avançat durant l’entrevista que a l’octubre té previst publicar una novel·la negra, que seria el primer llibre que publica per adults.


Escoltar entrevista

HOMENATGE ALS LLAPIS I A TOT EL QUE CONTENEN

Homenatge als llapis i a tot el que contenen

31 de gener 2022

L’escriptora cambrilenca Rosana Andreu ha presentat el seu nou conte, ‘Història d’un llapis’

Actualitzada 31/01/2022 a les 19:58

Un objecte tan senzill com un llapis de fusta pot contenir tot un univers, si se sap com buscar-lo. Això és el que ha fet l’escriptora i bibliotecària cambrilenca Rosana Andreu en el seu nou conte, Història d’un llapis (Editorial Babidi-bú). El protagonista és tot un clàssic a les aules: un llapis Staedtler HB fabricat a Nuremberg (Alemanya), que des que el compren, es va fent petit, petit, a força de fer-lo servir.

«És una història molt senzilla, pensada per a primers lectors», apunta la Rosana, qui també admet que, d’alguna manera, el conte «fa pensar en aquella il·lusió que pot sentir tothom quan estrena un llapis nou, allò tan senzill però a la vegada tan bonic». El llapis, afegeix, també és un contrapunt «a l’era digital», i «permet fer moltes coses, com dibuixar o escriure, sense necessitat d’endollar-lo». I, encara més, recorda la Rosana, fer servir un llapis vol dir escriure a mà, un hàbit que fa que les connexions neuronals siguin molt més potents que si simplement mirem una pantalla. En definitiva, apunta l’escriptora, es tracta de recordar la bellesa de l’escriptura a mà i, en síntesi, de les coses senzilles.

Aquest projecte tan personal, la Rosana l’ha fet juntament amb Juan Carlos Gil, que a més de signar les il·lustracions, és la seva parella. «Ell no es dedica professionalment a això, però sí que li agrada molt dibuixar i experimentar amb diferents formats. Volíem fer un projecte junts i vam pensar que podria ser un conte infantil sobre la història d’un llapis», recorda.

L’il·lustrador va decidir que, si la història era sobre aquest objecte, la millor manera de fer els dibuixos seria amb llapis de colors, omplint les pàgines de coloraines, igual que faria un nen. «Es va comprar un estoig de llapis de colors molt maco, que feia molt de temps que tenia ganes de comprar, i així és com va donar tot el color al llibre», recorda la Rosana.

Ara, amb el conte ja imprès i distribuït, la parella admet que té ganes de repetir l’experiència, encara que, com que no s’hi dediquen de manera professional, els costa trobar el moment de posar-s’hi de nou. De material no els en falta: «Hem parlat de fer un nou llibre, però aquesta vegada més enfocat a la novel·la gràfica, seria un còmic a partir d’una novel·la juvenil que ja tinc escrita», explica la Rosana.

Amb Història d’un llapis, l’escriptora de Cambrils suma un nou títol a la seva col·lecció de contes, entre les quals hi ha la sèrie de Les aventures d’en Nic, el simpàtic ruquet que es dedica a voltar pel territori. «Al Nic el tenim en standby a Prades, que és on va acabar la seva última aventura, esperant baixar cap a Reus», bromeja l’escriptora. De moment, explica, no preveu sumar un altre títol a la col·lecció de contes infantils, però sí que avança que, abans que s’acabi l’any, publicarà una novel·la.

Història d’un llapis es pot comprar a través de la pàgina web de l’editorial i també en llibreries de Cambrils i de Tarragona.

 

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació. política de cookies,

ACEPTAR
Aviso de cookies
Anar a dalt