Celobert

Punyeta!!!

Hola! Què t’ha passat?

Ah, hola! Re, m’acaba de caure la meva tovallola preferida allí baix

La Raquel assenyala el pati interior. Llardós, ple de cagarades d’ocells, de pinces de roba i d’objectes diversos caiguts al llarg dels mesos

Ja ho saps que no hi viu ningú? Comenta la Sara des de l’altra banda del celobert, just a la finestra del davant.

Doncs no ho sabia, però m’ho imaginava. Mira com està tot. I ja procuro anar amb compte, eh! Però mira… Em dic Raquel. I tu?

Jo soc la Sara. Fa un parell de mesos que vius aquí, oi?

Doncs sí. Vaig tenir sort d’entrar tot just una setmana abans del confinament. T’imagines tota aquesta història enmig d’un trasllat? I encara rai que treballo en un supermercat, perquè a mi això d’haver-me de quedar tot el dia a casa…

Doncs a mi no m’ha suposat gaire canvi. Soc escriptora i habitualment surto poc, només per a les compres imprescindibles, així que estic en la meva salsa

Dona, això de no poder ni sortir a fer una cervesa amb les amigues…

Ni fu, ni fa. Jo estic bé a casa. Amb la nevera plena, la wifi, un pijama calent, un bon grapat de llibres i la cafetera a tot drap no em fa falta res més

Ai, doncs jo no m’hi trobo. Em fa falta passejar, xerrar, veure a la família, als amics. Escolta’m, i si no surts gaire, sobre què escrius?

Sobre el que veig des d’aquesta finestra. Aquest celobert és una font inesgotable de temes, a poc que hi facis una llambregada de tant en tant. Dins de cada casa hi ha un món bategant

No em diràs que fas com el James Stewart a La Finestra indiscreta?

Justa la fusta

No m’hauràs estat espiant?

Tu què creus?

La Raquel s’ho pensa una estona i mostra un gest de preocupació

Tranquil·la, soc una tomba. El teu secret està protegit. No et dic que no aparegui en algun dels meus relats, però res més…

La Raquel prem els llavis i tanca la finestra d’un cop sec. Allò només va passar una vegada, es diu, no pot ser que veiés res, l’habitació estava ben bé a les fosques. Però també és cert que la finestra era oberta i el Pol, el fill adolescent dels veïns del quart se li havia abraonat a l’ascensor, i ja feia molts dies que no fotia un clau amb el puto confinament. I sí, només té 16 anys, però que no ho sembla, i era ell que l’havia buscat i…

La Raquel torna a obrir la finestra i, des de l’altra banda del celobert, la Sara li pica l’ullet amb un mig somriure de sororitat.

DIARI DE TARRAGONA | CULTURA | 12 DE JUNY 2021

Relats fantàstics de por i misteri  
Publiquen les obres finalistes i guanyadores de les cinc primeres edicions del certamen Pratdip Llegendari

12 de juny 2021

«Quan el seu germà li va buidar un ull amb el dit, en Gastó Gardeta dormia. Va succeir el dia de Tots Sants». «Aquell primer gat el vaig matar perquè em mirava massa». «No, no m’ho provoca la lluna plena, sóc una altra mena de bèstia. Tampoc dec ser un vampir, ja que no m’atrau la sang per ella mateixa, no la necessito per viure, només és una excusa per matar».

Suspens, misteri i por és el que tenen en comú els quinze relats que recull el llibre Llegendaris I: relats de por i misteri, a càrrec de l’Associació Pratdip Llegendari. La publicació recull les obres finalistes i guanyadores de les cinc primeres edicions del Concurs Literari Pratdip Llegendari de relats curts de por i misteri, celebrades del 2014 al 2019…

Prologat per Graset, ‘Llegendaris’ inclou els relats de Jordi Ortiz i Casas, Maria Donlo Sarasua, Eva Espinosa Ruiz, Rosana Andreu Febas, Sophie Huesta Tanner, Xavier Martín Sagí, Enric Alfonso Xaruba, Ignasi Carsí Costas, M. Isabel Gracia Victorio, Montserrat Carbó Ors, Francesc Sáez Maestro, Rosa Pons Solà, Ferran Garcia Moreno, Joan Carles González Pujalte i Manel Figuera Abadal. L’obra. editada amb el suport de la Diputació de Tarragona, s’ha pogut adquirir durant l’acte de presentació, i també estarà a la venda durant la propera edició de la festa Pratdip Llegendari, pels volts de Tots Sants…

Un cop de bona sort

La mosca es posa a l’ampit de la finestra que havia obert feia dues hores el Gerard. El dia és assolellat, sense ni gota del vent que l’havia portat amunt i avall dies enrere. S’hi està bé, fora. Malgrat això, decideix entrar.

Zuuuuum, zuuuuuum. El so de les seves ales ressona per tota la casa fins que troba alguna cosa interessant i s’atura damunt de la taula del menjador. Ningú l’ha desparat després d’un àpat alt en greixos saturats. Hi ha restes d’hamburguesa: petits trossos de carn picada, algun trosset d’enciam, esquitxos de maionesa i quètchup. També, un gelat cremós a mig desfer, dolç com una pruna ben madura.

A la mosca li ve salivera i no sap per on començar. Es decideix, finalment, pels minúsculs trossets de carn, però sense perdre de vista la resta de banquet. Sembla que no hi ha cap humà a la vora que la destorbi del seu festí. De sobte sent unes passes ràpides que s’acosten a la taula. i alça el vol ràpidament cap al sostre de l’habitació. Allí, de cap per avall, veu un home alt que, per a la seva desgràcia, comença a recollir tot aquell devessall de menjar deliciós. 

Torna a volar cap a la taula quan l’home ja ha recollit la majoria de menjar. Queden, però, les restes enganxoses de les salses, que també són bona cosa a falta de res més substanciós. La mosca succiona les restes de quètchup tot esperant que l’home s’hagi oblidat de passar el drap humit. 

Però no té sort en aquest sentit i, en sentir que s’acosta, torna a emprendre el vol, ara cap al lloc d’on ve l’home. Segurament deu ser la cuina. És una mosca experimentada i ha visitat moltes cuines al llarg de les darreres setmanes.

Les cuines són el paradís de les mosques i de les formigues. Sempre s’hi pot trobar alguna cosa de profit, per petita que sigui, damunt dels pedrissos, pel terra o en algun cubell d’escombraries obert. Sucreres mig obertes, pots de mel amb gotes grogues enganxades a l’envàs, molletes de pa, bassalets d’oli, taques de diverses salses. Ni la persona més neta del món pot eliminar al 100 % les restes de menjar que fan les delícies dels petits insectes.

La mosca detecta, en aquest cas, unes boletes de pa prop d’un cubell d’escombraries. El cubell fa una olor apetitosa, però està tancat, tot i que pot veure un reguitzell d’alguna cosa líquida que ha regalimat per l’exterior. Se n’ocuparà després del pa, sí.

El pa comença a desaparèixer mentre l’home esbandeix el drap que segurament ha fet servir per a eliminar el banquet de la taula. Malaguanyat, pensa la mosca. Per un moment resta quieta esperant que l’home no la vegi i vingui a matar-la d’un cop. Ja n’ha vist desaparèixer unes quantes així, i la veritat, no ho entén. Que potser molesten molt? Si fins i tot els fan un servei, als humans, fent fonedissos tots els fragments de menjar que queden amagats per tota la casa…

La mosca comença a estar tipa, però es resisteix a deixar el menjar. Prou que sap que poden passar moltes hores sense tornar a trobar res de res i s’haurà de conformar olorant les tifes dels gossos del carrer. Vola fins al cubell i comença a llepar àvidament les restes de vés a saber què, fins que en té ben bé prou.

A continuació voleia una mica per la cuina però, tipa com està, poques coses criden la seva atenció. Decideix tornar al menjador. L’home està escarxofat al sofà amb una cervesa a la mà. De tant en tant fa un glop i la mosca sent nítidament com el líquid baixa per la seva gola. Vola fins al reposabraços, just a l’altra banda d’on seu l’home. No sembla que l’hagi vist. Està absort en els seus pensaments d’humà.

Baixa fins als coixins i mou les potetes ràpidament. Vol acostar-se a l’home. Sap que no és una bona decisió fer-ho, perquè normalment els humans s’enfaden d’allò més quan noten algun zumzeig al voltant. Però no ho pot evitar. Li agrada l’escalf i l’aroma que desprenen els cossos de les persones. En això no fa distinció de races, ni de sexe, ni d’edat, ni de condició social. Tant li fa si l’humà va perfumat de Chanel, com si està cobert de ronya de dalt baix. És més, aquests últims encara fan una olor més agradable per al gust de la mosca.

L’home aixeca la mà que no sosté la cervesa i es toca lleument el coll. La mosca mira allí, just on els dits han fregat unes marques recents, vermelles, lluents, encara amb restes d’una mica de sang. Sang? A la mosca la sang l’embogeix. Pot abandonar l’àpat més deliciós a l’encalç d’una minúscula gota de sang.

La mosca vola fins al coll de l’home, sabent que és molt probable que acabi foragitada en un tres i no res. Però aquell home no sembla interessat en res del seu voltant i, realment, no mira d’espantar-la en un primer moment, així que aterra al seu coll, just on un moment abans s’ha estat tocant, damunt la jugular, que glateix de manera rítmica. La mosca tasta la sang i la troba dolça. Però aleshores l’home sí que fa el gest universal d’espantar-la amb la mà i no té més remei que sortir volant. Putes mosques, sent que renega en veu molt baixa.

La mosca vola sense rumb. Ja tornaré més tard, quan estigui dormint, pensa. I mentrestant buscaré alguna altra cosa interessant per fer passar l’estona. Travessa el passadís i veu llum al final. Entra a l’habitació poc a poc i s’adona que és una habitació de bany, amb tots els habituals mobles blancs. És a punt de girar cua i tornar per on ha vingut, ja que els lavabos no són sant de la seva devoció. Massa aigua i olors excessivament netes. Alguna cosa, però, crida la seva atenció.

Vola fins a la banyera i allí sí que hi ha un festí de sang. Així que s’oblida de l’home del sofà i es llença damunt de l’home de la banyera. Aquest no mourà cap mà per a espantar-la. Allò sí que és un cop de bona sort.

REUSDIGITAL | LITERATURA | 24 DE MAIG 2021

Els relats més tenebrosos del Pratdip Llegendari, recollits en un llibre

24 de maig 2021

Les obres guanyadores i finalistes de les cinc edicions del concurs literari de relats de por i misteri de Pratdip donen forma i contingut a ‘Llegendaris’, on s’inclouen quinze relats per posar els pèls de punta. El comunicador Xavier Graset ha estat l’encarregat de presentar aquest volum, en un acte públic celebrat aquest diumenge al Casal de Pratdip.

Hi han assistit alguns dels autors i autores de les obres, acompanyats de les organitzadores del concurs literari: Sílvia Carrillo, Sílvia Marlès i Griselda Rañé, les quals també són les impulsores del Pratdip Llegendari, la festa dedicada a la por i el misteri que anualment se celebra en aquesta vila del Baix Camp.

Prologat per Graset, ‘Llegendaris’ inclou els relats de Jordi Ortiz i Casas, Maria Donlo Sarasua, Eva Espinosa Ruiz, Rosana Andreu Febas, Sophie Huesta Tanner, Xavier Martín Sagí, Enric Alfonso Xaruba, Ignasi Carsí Costas, M. Isabel Gracia Victorio, Montserrat Carbó Ors, Francesc Sáez Maestro, Rosa Pons Solà, Ferran Garcia Moreno, Joan Carles González Pujalte i Manel Figuera Abadal. L’obra. editada amb el suport de la Diputació de Tarragona, s’ha pogut adquirir durant l’acte de presentació, i també estarà a la venda durant la propera edició de la festa Pratdip Llegendari, pels volts de Tots Sants…

DIARI MÉS DIGITAL| LLIBRES | 24 DE MAIG 2021

Els relats més tenebrosos del Pratdip Llegendari, recollits en un llibre

25 de maig 2021

Les obres guanyadores i finalistes de les cinc edicions del concurs literari de relats de por i misteri de Pratdip donen forma i contingut a ‘Llegendaris’, on s’inclouen quinze relats per posar els pèls de punta. El comunicador Xavier Graset ha estat l’encarregat de presentar aquest volum, en un acte públic celebrat aquest diumenge al Casal de Pratdip.

Hi han assistit alguns dels autors i autores de les obres, acompanyats de les organitzadores del concurs literari: Sílvia Carrillo, Sílvia Marlès i Griselda Rañé, les quals també són les impulsores del Pratdip Llegendari, la festa dedicada a la por i el misteri que anualment se celebra en aquesta vila del Baix Camp.

Prologat per Graset, ‘Llegendaris’ inclou els relats de Jordi Ortiz i Casas, Maria Donlo Sarasua, Eva Espinosa Ruiz, Rosana Andreu Febas, Sophie Huesta Tanner, Xavier Martín Sagí, Enric Alfonso Xaruba, Ignasi Carsí Costas, M. Isabel Gracia Victorio, Montserrat Carbó Ors, Francesc Sáez Maestro, Rosa Pons Solà, Ferran Garcia Moreno, Joan Carles González Pujalte i Manel Figuera Abadal. L’obra. editada amb el suport de la Diputació de Tarragona, s’ha pogut adquirir durant l’acte de presentació, i també estarà a la venda durant la propera edició de la festa Pratdip Llegendari, pels volts de Tots Sants…