La Blanca plega el diari de terra i els seus ulls topen amb el primer titular: «Nou cas de violència de gènere. Ahir, a les vuit del matí, una dona moria assassinada presumptament a mans de la seva parella a la plaça Caterina Albert. Amb aquesta ja són quinze les víctimes…».
Mira cap a l’altra banda de la plaça i veu moviment inusual al bar a aquelles hores. En passar per davant, minuts abans, no se n’havia adonat, però ara ho relaciona amb la notícia que acaba de llegir. Una ombra de preocupació li aigualeix el somriure que acostuma a vestir abans de cada jornada. Collons, quina putada que passi una cosa així tan a la vora, pensa. Al cap de poca estona, la Blanca ja sabrà que aquella dona és la Geannina, i que el seu presumpte assassí, l’Albert, està en crida i cerca.
Aixeca la persiana, obre els llums i, abans de començar la jornada laboral, fuma una cigarreta. Aspira el fum ben endins, l’expulsa i mira al seu voltant, tal com acostuma a fer sempre.
La gent que hi havia davant del Jaén, policia secreta, pensa la Blanca, ha anat cap a dins del bar i a les taules de fora només hi queda un noi que, com ella, encén la primera cigarreta del dia per acompanyar el cafè.