Llibres i literatura

LLIBRES I LITERATURA

La majoria dels meus records estan associats principalment a moments plaents de lectura.

De ben petita la meva mare em portava a la Biblioteca de Tarragona i allí agafava un llibre darrere d’un altre. Recordo sobretot, quan devia tenir 8 o 9 anys, devorar les sèries dels Hollister, les sagues de l’Enid Blyton, i les col·leccions de contes d’arreu del món.

A continuació van venir els relats de Poe i Lovecraft, les novel·les de Verne, i els llibres de l’Agatha Christie i Sherlock Holmes. Ja començava a apuntar el gust per les intrigues, l’aventura i la foscor. Mai m’han agradat les novel·les romàntiques.

Recordo especialment el dia que la meva mare, quan jo tenia uns 14 anys, em va prohibir llegir dos dels llibres que corrien pels nostres prestatges. Evidentment, els vaig llegir a la primera de canvi. Es tractava de Via Gala, de Faustino González Aller, i de Mandingo, de Kyle Onstott. Em van encantar i els vaig llegir diverses vegades. Quan es diu que la millor manera d’animar a la lectura és prohibir-la, no puc estar-hi més d’acord.

M’agraden molt els contes. Els de Pere Calders i Quim Monzó formen part de la meva memòria lectora. I també m’agrada la novel·la negra i d’intriga. Els personatges tèrbols, els finals insospitats, com a les novel·les de Lemaitre. Però també els relats policíacs que, a més de jugar amb la intriga aconsegueixen entretenir d’allò més, seria el cas de Camilleri o Sue Grafton.

Suposo que les meves lectures, com també les pel·lícules que m’agraden, conformen el meu univers personal i és per això que quan escric em surt la vena fosca i m’agrada sorprendre el lector. Sovint els meus contes busquen la sorpresa final a l’estil de les Històries imprevistes de Dahl.

El fet de treballar en una biblioteca és un goig i, alhora, una tortura. Veure passar davant dels meus ulls tots aquells llibres que mai podré arribar a llegir… però em compensa una mica el fet d’obrir una capsa tot just arribada de la llibreria, tocar els llibres per primer cop, olorar-los (sí) i fullejar-los.

Ara us explicaré un secret: quan dins d’una d’aquestes capses apareix l’últim llibre de la Nothomb, me l’emporto cap a casa i en un parell d’hores em converteixo en la primera lectora, fins i tot abans de processar-lo per tal que estigui disponible. No ho explicareu a ningú, oi?

Llegir
El tio Antònio
Veïns
Veïns
No m'estranya
La cita
No estem sols
Llop busca caputxeta
Llop busca caputxeta
Bibliorelats

Què fem a les biblios?

Volem difondre la feina que es fa a les biblioteques. Volem mostrar la feina dels bibliotecaris (del personal de biblioteques, tinguin el càrrec que tinguin) que sovint està poc reconeguda.
Les biblioteques, simplement, funcionen…
Però no funcionen soles, és evident. Hi ha un munt de gent molt més implicada del que caldria per resoldre les necessitats bàsiques del servei. Això és així!
Ara, tenim les imatges! Imatges que tots podem generar i difondre amb facilitat. I les imatges testimonien les mil coses que fem cada dia els bibliotecaris. Feu un cop d’ull a les etiquetades #quèfemalesbiblios, veureu que no parem mai!
 
Etiqueteu #quèfemalesbiblios i mostreu que

A LES BIBLIOTEQUES, S’HI MOU EL MÓN!

© 2019 WP i Teresa Delgado

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació. política de cookies,

ACEPTAR
Aviso de cookies
Instagram
Facebook
Twitter
LinkedIn
SOCIALICON
Anar a dalt