EL VI EN VA TENIR LA CULPA
La teva dona em posa calenta, em va dir la meva companya de feina. I mira que a ella només li agradava la coca cola, nen. Així va començar la…
Contes
ETERNITAT
Les passes de la psicòloga repiquen rítmicament sobre les rajoles de la presó de Can Brians. Després de presentar l’acreditació a la finestreta d’entrada, la condueixen a la sala de…
UN MOCADOR XOP DE SANG
Els llums de neó del rètol refulgeixen en la foscor d’aquell racó enmig de la carretera. Hi manca una “J” de fa temps i el nom sembla que estigui desdentegat:…
Campanes
El dia obre una parpella endormiscada. La Rut s’eixuga els cabells davant del mirall després de la dutxa que ha esbandit les gotes de suor de la carrera matinal. Agafa…
Pels vells temps
La Laura parpelleja. Nota un dolor lacerant al cap i la llengua enganxosa. Un cop amb els ulls ben oberts mira al voltant i es veu en uns lavabos que…
Una habitació al Majestic
El Ricard va deixar la maleta oberta enmig de l’habitació, es va treure les sabates i es va estirar al llit amb el comandament a la mà. La Irene, mentrestant,…
El Bibliòfil
El bibliòfil jeia a terra, desmanegat, ert, colgat pels llibres que estimava en vida i que ara l’envoltaven com una mortalla de cel·lulosa. No feia ni dues hores que…
Celobert
Punyeta!!! Hola! Què t’ha passat? Ah, hola! Re, m’acaba de caure la meva tovallola preferida allí baix La Raquel assenyala el pati interior. Llardós, ple de cagarades d’ocells, de pinces…
Un cop de bona sort
La mosca es posa a l’ampit de la finestra que havia obert feia dues hores el Gerard. El dia és assolellat, sense ni gota del vent que l’havia portat amunt…
Un dia de Fira
No havia tornat a trepitjar la fira des d’aquell dia. La Blanca feia 13 anys i volia anar-hi. Ho havia estat evitant, però enguany ja no tenia més excuses. Totes…
Estimada Andrea
Estimada Andrea, Ahir em vas deixar, però no t’ho vull retreure. No t’ho puc retreure, millor dit. Des d’aleshores que les llàgrimes se m’escapen i no puc fer res per…
El tren
Us ha passat mai enamorar-vos a primer cop d’ull? A mi només una vegada. Aquesta és la història: Tornava de la feina a Barcelona. En tot el dia no m’havia…
LA CITA
LA CITA Vaig col·locar els plats, els coberts, les copes, els tovallons (de fil) i, com a toc final, vaig encendre una espelma. Al cap d’uns…
NO M’ESTRANYA
NO M’ESTRANYA Poques coses m’estranyen. Treballo en un bar i n’he vist de tots colors. Com el noi ben vestit que venia cada dia a esmorzar puntualment a les 8’15…
NO ESTEM SOLS
L’excursió es presentava magnífica el dia que les vides de la Pilar, La Marissa, el Quim iel Joan van canviar per sempre més. – Bon dia – va saludar…
VEÏNS
Vaig arribar al sopar amb l’Enric amb puntualitat suïssa: ni un minut abans, ni un minut després. Recordava la seva obsessió per la puntualitat. Per la puntualitat i per moltes…
El tio Antònio
Són les 13’30 h. Vaig al bar del costat de la feina on acostumo a menjar des de fa 3 dies. La mama va dir-me que ja n’hi havia prou…