Contes

Estimada Andrea

    Estimada Andrea, Ahir em vas deixar, però no t’ho vull retreure. No t’ho puc retreure, millor dit. Des d’aleshores que les llàgrimes se m’escapen i no puc fer res per contenir-les. No voldria plorar. No vull que vegin com m’enfonso aquells que deien que això nostre no aguantaria, que tenia data de caducitat. Fa tres anys només, però…

El tren

Us ha passat mai enamorar-vos a primer cop d’ull? A mi només una vegada. Aquesta és la història: Tornava de la feina a Barcelona. En tot el dia no m’havia permès pensar en la Blanca. Feia una setmana que m’havia deixat i no havia parat de pensar en ella. Nit i dia. Dia i nit. Era com si se m’hagués…

Nou conte: LA CITA

  LA CITA       Vaig col·locar els plats, els coberts, les copes, els tovallons (de fil) i, com a toc final, vaig encendre una espelma. Al cap d’uns minuts veuria el Jordi per primer cop. La història havia començat un any enrere. “Vendre és com flirtejar” em va dir el Lluís la primera vegada que vam parlar. El…

Nou conte: NO M’ESTRANYA

NO M’ESTRANYA Poques coses m’estranyen. Treballo en un bar i n’he vist de tots colors. Com el noi ben vestit que venia cada dia a esmorzar puntualment a les 8’15 i tornava a l’oficina bancària del costat a les 8’45 exactament, ni un minut més, ni un minut menys. Cafè amb llet i croissant. El vam trobar a faltar el…

Nou conte: NO ESTEM SOLS

L’excursió es presentava magnífica el dia que les vides de la Pilar, La Marissa, el Quim iel Joan van canviar per sempre més. –     Bon dia – va saludar la Pilar. –     Bon dia – van respondre els altres tres companys.   Tots quatre es reunien cada dijous a les nou davant del Casal d’avis per a fer…

Nou conte: VEÏNS

Vaig arribar al sopar amb l’Enric amb puntualitat suïssa: ni un minut abans, ni un minut després. Recordava la seva obsessió per la puntualitat. Per la puntualitat i per moltes altres coses, tot i que potser els anys havien fet que relaxés les seves obsessions. En tot cas, alli estava jo, plantat normativament davant la porta amb una ampolla de…

El tio Antònio

Són les 13’30 h. Vaig al bar del costat de la feina on acostumo a menjar des de  fa 3 dies. La mama va dir-me que ja n’hi havia prou d’anar a dinar cada dia a casa i de portar-li la roba per rentar, que per alguna cosa m’havia independitzat, i que ara ella necessitava temps per a fer pilates,…

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació. política de cookies,

ACEPTAR
Aviso de cookies
Anar a dalt