Biblioteques, llibres i xarxes socials
Contes
El Ricard va deixar la maleta oberta enmig de l’habitació, es va treure les sabates i es va estirar al llit amb el comandament a la mà. La Irene, mentrestant, desfeia el seu equipatge i col·locava la roba a l’armari i els estris d’higiene distribuïts per sobre del marbre del lavabo. Feia més de vint anys que s’allotjaven en aquest…
El bibliòfil jeia a terra, desmanegat, ert, colgat pels llibres que estimava en vida i que ara l’envoltaven com una mortalla de cel·lulosa. No feia ni dues hores que havia entrat a la biblioteca. No a una biblioteca qualsevol. A la “seva” biblioteca. La “seva” biblioteca i de ningú més. Havia posat la clau al pany amb cura i l’havia…
Punyeta!!! Hola! Què t’ha passat? Ah, hola! Re, m’acaba de caure la meva tovallola preferida allí baix La Raquel assenyala el pati interior. Llardós, ple de cagarades d’ocells, de pinces de roba i d’objectes diversos caiguts al llarg dels mesos Ja ho saps que no hi viu ningú? Comenta la Sara des de l’altra banda del celobert, just a la…
La mosca es posa a l’ampit de la finestra que havia obert feia dues hores el Gerard. El dia és assolellat, sense ni gota del vent que l’havia portat amunt i avall dies enrere. S’hi està bé, fora. Malgrat això, decideix entrar. Zuuuuum, zuuuuuum. El so de les seves ales ressona per tota la casa fins que troba alguna cosa…
No havia tornat a trepitjar la fira des d’aquell dia. La Blanca feia 13 anys i volia anar-hi. Ho havia estat evitant, però enguany ja no tenia més excuses. Totes les amigues hi anaven, i ningú entenia aquell encaparrament del Pau per marxar fora tots els anys el cap de setmana de la Fira. Només va posar-li una condició: que…
Estimada Andrea, Ahir em vas deixar, però no t’ho vull retreure. No t’ho puc retreure, millor dit. Des d’aleshores que les llàgrimes se m’escapen i no puc fer res per contenir-les. No voldria plorar. No vull que vegin com m’enfonso aquells que deien que això nostre no aguantaria, que tenia data de caducitat. Fa tres anys només, però em sembla…
Us ha passat mai enamorar-vos a primer cop d’ull? A mi només una vegada. Aquesta és la història: Tornava de la feina a Barcelona. En tot el dia no m’havia permès pensar en la Blanca. Feia una setmana que m’havia deixat i no havia parat de pensar en ella. Nit i dia. Dia i nit. Era com si se m’hagués…
LA CITA Vaig col·locar els plats, els coberts, les copes, els tovallons (de fil) i, com a toc final, vaig encendre una espelma. Al cap d’uns minuts veuria el Jordi per primer cop. La història havia començat un any enrere. “Vendre és com flirtejar” em va dir el Lluís la primera vegada que vam parlar. El…
NO M’ESTRANYA Poques coses m’estranyen. Treballo en un bar i n’he vist de tots colors. Com el noi ben vestit que venia cada dia a esmorzar puntualment a les 8’15 i tornava a l’oficina bancària del costat a les 8’45 exactament, ni un minut més, ni un minut menys. Cafè amb llet i croissant. El vam trobar a faltar el…
L’excursió es presentava magnífica el dia que les vides de la Pilar, La Marissa, el Quim iel Joan van canviar per sempre més. – Bon dia – va saludar la Pilar. – Bon dia – van respondre els altres tres companys. Tots quatre es reunien cada dijous a les nou davant del Casal d’avis per a fer…
Vaig arribar al sopar amb l’Enric amb puntualitat suïssa: ni un minut abans, ni un minut després. Recordava la seva obsessió per la puntualitat. Per la puntualitat i per moltes altres coses, tot i que potser els anys havien fet que relaxés les seves obsessions. En tot cas, alli estava jo, plantat normativament davant la porta amb una ampolla de…
Són les 13’30 h. Vaig al bar del costat de la feina on acostumo a menjar des de fa 3 dies. La mama va dir-me que ja n’hi havia prou d’anar a dinar cada dia a casa i de portar-li la roba per rentar, que per alguna cosa m’havia independitzat, i que ara ella necessitava temps per a fer pilates,…
