La teva dona em posa calenta, em va dir la meva companya de feina. I mira que a ella només li agradava la coca cola, nen. Així va començar la història el meu amic Roger i, tot i que jo ja estava acostumat a la seva manera de captar l’atenció des del principi, aquest cop la cosa em va interessar molt més. Perquè tenia a veure amb la Ceci, la seva ex. I a mi la Ceci també m’havia posat sempre molt calent.
M’havia citat un dissabte de bon matí a l’Eugeni, i vam seure davant d’uns platillos de tripa que haurien aixecat de la tomba a Dràcula en un dia assolellat. En un plat a banda, uns pebrots verds fregits i unes llesques de pa per sucar aquell plat suculent. Vi? Ens va preguntar el cambrer. No, no, va dir el Roger, jo una cervesa. Així que jo el vaig secundar, estranyat d’aquell canvi de preferències després de tants anys.
És que ja no bec vi, nen. I no m’he tornat abstemi, no. Ara t’explico. I mentre sucava i engolia va continuar la història de la Ceci que havia començat amb tan bona fortuna. Jo era tot orelles i el plaer de degustar una bona història junt amb un esmorzar suculent, feien que tingués l’atenció centrada del tot en el meu amic, amb qui no havia parlat des que feia un parell de mesos m’havia dit que se separava.
El cas, va continuar el Roger, és que la Marta, la meva companya de feina i jo, baixàvem a esmorzar plegats cada dia. I un d’aquells dies la conversa va agafar un to sexual. Ella em va començar a explicar les seves aventures calentes i a mi se’m posaven les dents llargues, més si tenim en compte que feia mesos que la Ceci i jo no ho fèiem. Saps què passa, nen? Que després de més de quinze anys ja et canses del mateix àpat cada dia. I mira que havíem provat totes les postures i totes les joguines sexuals que et puguis imaginar. Però la rutina…, bé, tu no ho saps, que vas sucant el melindro aquí i allí, prou que ho sé…
Doncs el que et deia, que la Marta m’anava explicant totes aquelles aventures, i jo m’anava posant calent i li vaig dir, com qui no vol la cosa, que feia temps que no sucava, i ella, doncs ja m’estranya perquè… Doncs això, que la teva dona em posa calenta, em va dir.
I jo vaig al·lucinar. És que no m’ho esperava de cap manera i no sabia què dir. I aleshores li vaig dir que amb la Ceci algun cop havíem parlat de fer un intercanvi de parelles, o alguna aventureta picant, o alguna cosa així per posar emoció al matrimoni. I ella em va dir que un cop al mes feia un sopar de només dones i que allí hi passava de tot i que si hi convidava la Ceci que jo ho podria veure en directe des d’una altra habitació i que allò ens posaria molt calents i revifaria la flama. Això va dir.
Jo em vaig imaginar la Ceci en un sopar picant amb altres dones i de poc que no m’ennuego, però ho vaig dissimular. Continua, vaig dir. I em va explicar com va convèncer la Ceci per assistir al sopar i com, fins i tot, la va ajudar a triar la roba sexy que portaria sota la faldilla i la camisa. Ell estaria mirant des d’una altra habitació a través d’un mirall camuflat. Quina mena de persona tenia un mirall així a casa? Això m’hauria d’haver fet sospitar…
El Roger i la Ceci van arribar junts a casa de la Marta i ell va passar a l’habitació especial. Allí es va posar còmode i es va dedicar a observar l’escena. Abans d’entrar va fer un petó humit a la seva dona, que estava nerviosa, tot provant de tranquil·litzar-la. Passa-ho bé, li va xiuxiuejar a cau d’orella. No pateixis, va dir-li la Marta, que la tractarem molt bé. I li va picar l’ullet entremaliadament.
Al sopar hi estaven convidades dues noies més. L’Eugeni no me les va descriure amb detall, només em va dir que estaven molt bones, com la Marta, com la Ceci, i que de bon grat s’hauria afegit al sopar. Però aquelles no eren les condicions que havien convingut.
La Marta era una amfitriona perfecta. La taula estava parada de manera exquisida i tot de plats freds deliciosos omplien el menjador d’una olor embriagadora. Hi havia unes ostres fresquíssimes, un tartar de tonyina, una amanida de gambes, i diversos bols amb verduretes tallades i diferents tipus d’hummus.
Les quatre van seure a taula. Tens coca cola, va dir la Ceci? No, bonica, va respondre la Marta, aquí només bevem vi. Ep! Però el millor del món, D.O. Penedès, de casa nostra, que no cal anar a buscar res fora, no creieu? La Ceci, ja ho saps, no hi està acostumada, però per no quedar malament, va acceptar.
L’amfitriona era una entesa en la D.O, estava clar, ja que acompanyava l’àpat amb una dissertació sobre les bondats dels vins. Avui, com que fem un sopar fred, m’he decidit per un escumós Clàssic Penedès que ens acompanyarà tota l’estona fins a les postres. Els escumosos són versàtils, mariden amb tot i, a més, aquest és ben especial, ja que segueix un procés d’elaboració ancestral amb una estada al celler mínima de quinze mesos. Així s’aconsegueix aquest color, aquesta llàgrima, aquest aroma, i aquest gust. La Ceci va tastar per primer cop la copa que li oferia la Marta i vaig veure com les bombolles li feien pessigolles i arrufava el nas, però només un moment. Després, es va obrir. Al vi i a tot el que vindria.
La taula s’anava buidant i les noies tenien una conversa cada cop més desinhibida. La Ceci semblava trobar-s’hi a gust, potser ho feia el vi, del qual ja li n’havien servit unes quantes copes. El cas és que la temperatura pujava i les anècdotes cada cop eren més picants. No sé com, en algun moment la roba va anar desapareixent i les quatre eren a taula només amb la roba interior. Amb uns conjunts d’allò més sexys, he de dir. Com comprendràs, jo estava a l’altra banda i la roba em molestava d’allò més, així que també vaig quedar-me en roba interior i em vaig començar a tocar seguint tot l’àpat.
La Ceci semblava que s’ho passava bé, i això a mi em feia tenir sentiments contradictoris. D’una banda, ja ho havíem pactat i segurament això serviria per a revifar la nostra passió. De l’altra, em posava una mica nerviós que unes altres mans la toquessin. I és que la Marta, m’hi vaig fixar prou bé, va estar tot el sopar passant-li la mà sota les calces. Jo sabia que allí baix hi devia haver un mullader. Però eren unes mans femenines. Si haguessin sigut unes mans masculines no ho hauria suportat, nen. En aquest punt del relat, amb la panxa plena, jo també notava una forta erecció sota els pantalons, com la que devia tenir el meu amic contemplant aquella fantasia tan habitual en els homes.
I aleshores van arribar les postres. La Marta va desparar taula i hi va deixar només uns bombons i una ampolla de Gramona gra a gra, això va dir. Un dolç blanc de varietat Chardonnay i Sauvignon blanc. Ara que les bombolletes han fet la feina, ara anirem a pel dolç. Una de les altres noies va agafar un bombó, se’l va posar a la boca i l’hi va passar a la seva companya de taula. Quan aquesta el va entomar, li va abocar a raig el Gramona, que es va barrejar amb la xocolata i li va regalimar pel coll i els pits, avall, avall. Va passar l’ampolla a la Marta i es va dedicar a llepar el vi que corria pel cos de la seva amiga.
Ja havíem acabat la tripa i ara estàvem amb els cafès. Cafès amb gel, però la temperatura era tan alta en aquella taula de l’Eugeni que vaig estar pensant si em convenia anar un moment al lavabo per acabar amb aquella tortura. El Roger seguia parlant, però, i jo no em podia resistir a l’escena que va dibuixar a continuació. La Marta va fer exactament el mateix. Li va donar un bombó a la Ceci i aquesta el va agafar, riallera. Amb una mirada brillant i de desig que jo feia molt temps que no li veia. Al bombó va seguir el raig de Gramona i jo seguia, amb les mans fermament engrapant-me la verga, la descripció que en feia la Marta mentre el vi regalimava pels seus pits i se li escolava per entre les calces. Les altres ja estaven encavalcades l’una damunt de l’altra i es xuclaven llavis i mugrons amb avidesa. La Marta, deia: Aquest vi té una tonalitat or intensa, com pots veure, que conjuga a la perfecció amb la teva pell morena. Jo veia la Ceci panteixant de desig. Al nas, és profund i intens, amb notes de fruita i florals, préssec, farigola, un punt de mel. Ho notes, Ceci? La Ceci estava amatent a l’explicació de la meva companya de feina. I en boca, va dir, és llaminer, de cos mitjà, amb una gran càrrega de fruita. Ho notes, Ceci? I la Ceci no sé què notava, però jo sí que sé que en aquell moment em vaig escórrer entre convulsions violentes. Quan em vaig recuperar, la Marta també estava encavalcada damunt la Ceci i se la va menjar de dalt baix, noi, no es va deixar ni un mil·límetre de pell sense xuclar.
Després d’aquesta imatge tan poderosa, el meu amic va callar. Tots dos vam callar i vam retenir en la imaginació l’escena. I res, va dir finalment, que la Ceci em va dir que em deixava, que volia explorar noves coses i que fins una altra. I jo, si vols que et digui la veritat, jo crec que el vi en va tenir la culpa, que a la Ceci només li agradava la coca cola, nen!