MATAR IMPUNEMENT

 

Irene Solanich Sanglas. Matar impunement: “La Negra”, impulsora de la novel·la criminal en català (1986-1998). Barcelona: La Magrana, 2025. 331 p.

Aquest llibre sobre la col·lecció “La Negra” de La Magrana és un estudi que parteix de la tesi doctoral de l’autora i del seu vincle amb el gènere, tant com a lectora des de ben petita, com des de de la seva tasca com a editora més endavant, primer amb Edicions Xandri i actualment amb Llibres del delicte.

Comença Solanich explicant el per què de la denominació “negra”, un apunt històric sobre els inicis del gènere i ja en el tercer capítol entra en detall sobre la novel·la negra a Catalunya. Aquí parla de “La Cua de palla”, d’Edicions 62, un referent anterior a “La Negra” i com es va gestar la mítica col·lecció de La Magrana.

A continuació parla de xifres de venda, de les autores de “La Negra”, dels registres lingüístics i de les traduccions a altres llengües. Finalment fa un repàs, un per un, de tots els títols que van formar-ne part, amb esment dels informes de lectura, d’algunes polèmiques, dels canvis en la col·lecció al llarg dels anys, de les crítiques als mitjans i de l’evolució en la rebuda per part del públic.

M’ha resultat especialment interessant la part de les dones ja que esmenta especialment Assumpta Margenat, Margarida Aritzeta i M. Antònia Oliver amb personatges femenins molt potents, les obres de les quals es van incloure a la col·lecció no per quota sinó per qualitat, tal com esmenta un dels editors. També és curiós tot el que fa referència als parlars, els problemes de traducció pel que fa a l’argot i la manera de decidir quin tipus de registres es fan servir i la importància que això pot tenir de cara al lector.

Una obra molt recomanable per als amants de la novel·la negra i que a mi m’ha servit per a prendre nota d’autors i obres que no coneixia.

Aprofito per enllaçar, ja que estem parlant d’estudis sobre novel·la negra, la meva ressenya sobre l’obra de Jean-Paul Martin dedicada a la novel·la negra africana, que podeu trobar al blog de l’Escola de Llibreria.

Ressenya Desconnectats

Portada del llibre Desconnectats

Portada del llibre Desconnectats

 

Ressenya d’Anabel Sáiz Ripoll a Top Cultural

Desconnectats, Rosana Andreu. Llibres del Delicte, 2024 (Delictes Juvenils, 120 pàgines)

Por Anabel Sáiz Ripoll

Desconnectats és un relat destinat al públic juvenil , encara que ja sabem que això de les classificacions són només etiquetes, escrit per Rosana Andreu, qui, en l’actualitat, a part de seguir la seva ja sòlida carrera literària, és  bibliotecària de la Biblioteca Josep Salceda i Castells de Cambrils (Tarragona).

Aquesta novel·la comença d’una forma aparentment previsible. L’Institut Ginjoler es prepara per a iniciar les vacances estivals. El seu director, Enric Pàmies, al qual els alumnes coneixen com Oique, per una expressió que empra sempre en totes les seves intervencions, és un tipus rígid i cregut que només cerca que es parli del seu institut. Aquesta vegada ha acceptat participar en un projecte proposat per l’empresa NoMo, especialista en noves tecnologies que ha ofert la possibilitat de formar part en uns campaments d’estiu d’alt nivell a un grup de 10 alumnes de l’institut.

El curiós és que aquests alumnes, adolescents, són triats per la pròpia empresa seguint un criteri desconegut. Es tracta de Júlia, Elena, Sandra, Mike, Gerard, Frank, Adri, Encert, Bea i Mara. Alguns són amics, però la majoria no, és més, ni se suporten. El director convenç als pares i la representant de NOMO, una tal Rut, els explica en una reunió el suposat propòsit, investigar la relació dels joves amb els mòbils. Sembla interesant e innocent i, en principi, els pares accepten perquè, a més, és tot gratis.

El problema comença en arribar al campament. Allí res s’assembla al que es va dir. Les monitores, els noms de les quals estan trets de l’alfabet grec, es comporten com a vigilants poc amables i Rut comença a deixar de ser una noia amigable i comprensiva. La vida en el campament sembla funcionar,  els nois s’allotgen en diferents bungalows, participen, a contracor de les activitats, mengen menjar “saludable” i comencen a desitjar sortir d’allí al més aviat possible. Mara, que és una noia rebel, amb una relació complicada amb el seu pare, dona mostres d’aquesta rebel·lia en enfrontar-se amb Rut. Els altres, a poc a poc, van forjant una amistat i comencen a sospitar que darrere de NoMo hi ha una cosa tèrbola. Rut insisteix, per exemple, a posar-los uns cascos al cap els pocs moments en què se’ls permet usar el mòbil i castiga, amb mà dura, als dissidents. Intenten escapar, però el campament està allunyat de qualsevol lloc.

Finalment, d’una manera ràpida i inesperada, amb la participació del pare de Mara qui, en rebre la seva trucada, sospita que alguna cosa no va bé, tot es precipita i descobrim les veritables intencions de Rut que el lector haurà d’esbrinar per si mateix.

La novel·la és un relat estructurat en 17 capítols més un epíleg i narrat en tercera persona, encara que els diàlegs són molt importants. Destaca l’evolució del grup de joves que aprenen, a força de contrarietats, a unir-se i a respectar-se.

La seva amistat, a partir d’aquest estiu, serà sòlida com una roca. Aquest és un dels valors de la novel·la. Un altre és el ritme, sempre àgil i emocionant. S’afegeix un ús d’idioma, pròxim a la parla juvenil, amb la incorporació de les noves tecnologies de manera natural. La ploma de l’autora sembla portar-nos per un camí i, de sobte, ens ofereix una nova perspectiva, la qual cosa fa que la novel·la es llegeixi amb més interès. L’incipient amor, l’amistat, els hàbits alimentaris. L’oci, l’ús del mòbil, l’institut i les relacions familiars, entre altres aspectes, són temes importants en el text.

En definitiva, Desconnectats és un relat molt actual, amb el qual els adolescents poden sentir-se ben identificats. Aquests 10 joves evolucionen al llarg de la novel·la, per això podem dir que, en part, és una novel·la iniciàtica de protagonisme coral encara que Mara sigui, tal vegada, qui té una mica més de rellevància. Creiem que hi haurà segona part perquè el final és obert. Esperem que es pugui traduir al castellà perquè altres lectors puguin gaudir d’aquesta història.

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació. política de cookies,

ACEPTAR
Aviso de cookies