Ressenya Desconnectats

Portada del llibre Desconnectats

Portada del llibre Desconnectats

 

Ressenya d’Anabel Sáiz Ripoll a Top Cultural

Desconnectats, Rosana Andreu. Llibres del Delicte, 2024 (Delictes Juvenils, 120 pàgines)

Por Anabel Sáiz Ripoll

Desconnectats és un relat destinat al públic juvenil , encara que ja sabem que això de les classificacions són només etiquetes, escrit per Rosana Andreu, qui, en l’actualitat, a part de seguir la seva ja sòlida carrera literària, és  bibliotecària de la Biblioteca Josep Salceda i Castells de Cambrils (Tarragona).

Aquesta novel·la comença d’una forma aparentment previsible. L’Institut Ginjoler es prepara per a iniciar les vacances estivals. El seu director, Enric Pàmies, al qual els alumnes coneixen com Oique, per una expressió que empra sempre en totes les seves intervencions, és un tipus rígid i cregut que només cerca que es parli del seu institut. Aquesta vegada ha acceptat participar en un projecte proposat per l’empresa NoMo, especialista en noves tecnologies que ha ofert la possibilitat de formar part en uns campaments d’estiu d’alt nivell a un grup de 10 alumnes de l’institut.

El curiós és que aquests alumnes, adolescents, són triats per la pròpia empresa seguint un criteri desconegut. Es tracta de Júlia, Elena, Sandra, Mike, Gerard, Frank, Adri, Encert, Bea i Mara. Alguns són amics, però la majoria no, és més, ni se suporten. El director convenç als pares i la representant de NOMO, una tal Rut, els explica en una reunió el suposat propòsit, investigar la relació dels joves amb els mòbils. Sembla interesant e innocent i, en principi, els pares accepten perquè, a més, és tot gratis.

El problema comença en arribar al campament. Allí res s’assembla al que es va dir. Les monitores, els noms de les quals estan trets de l’alfabet grec, es comporten com a vigilants poc amables i Rut comença a deixar de ser una noia amigable i comprensiva. La vida en el campament sembla funcionar,  els nois s’allotgen en diferents bungalows, participen, a contracor de les activitats, mengen menjar “saludable” i comencen a desitjar sortir d’allí al més aviat possible. Mara, que és una noia rebel, amb una relació complicada amb el seu pare, dona mostres d’aquesta rebel·lia en enfrontar-se amb Rut. Els altres, a poc a poc, van forjant una amistat i comencen a sospitar que darrere de NoMo hi ha una cosa tèrbola. Rut insisteix, per exemple, a posar-los uns cascos al cap els pocs moments en què se’ls permet usar el mòbil i castiga, amb mà dura, als dissidents. Intenten escapar, però el campament està allunyat de qualsevol lloc.

Finalment, d’una manera ràpida i inesperada, amb la participació del pare de Mara qui, en rebre la seva trucada, sospita que alguna cosa no va bé, tot es precipita i descobrim les veritables intencions de Rut que el lector haurà d’esbrinar per si mateix.

La novel·la és un relat estructurat en 17 capítols més un epíleg i narrat en tercera persona, encara que els diàlegs són molt importants. Destaca l’evolució del grup de joves que aprenen, a força de contrarietats, a unir-se i a respectar-se.

La seva amistat, a partir d’aquest estiu, serà sòlida com una roca. Aquest és un dels valors de la novel·la. Un altre és el ritme, sempre àgil i emocionant. S’afegeix un ús d’idioma, pròxim a la parla juvenil, amb la incorporació de les noves tecnologies de manera natural. La ploma de l’autora sembla portar-nos per un camí i, de sobte, ens ofereix una nova perspectiva, la qual cosa fa que la novel·la es llegeixi amb més interès. L’incipient amor, l’amistat, els hàbits alimentaris. L’oci, l’ús del mòbil, l’institut i les relacions familiars, entre altres aspectes, són temes importants en el text.

En definitiva, Desconnectats és un relat molt actual, amb el qual els adolescents poden sentir-se ben identificats. Aquests 10 joves evolucionen al llarg de la novel·la, per això podem dir que, en part, és una novel·la iniciàtica de protagonisme coral encara que Mara sigui, tal vegada, qui té una mica més de rellevància. Creiem que hi haurà segona part perquè el final és obert. Esperem que es pugui traduir al castellà perquè altres lectors puguin gaudir d’aquesta història.

Rosana Andreu: «No soc ‘bonista’, però volia explicar que els problemes fan que ens unim»

DIARI MÉS, 21/01/2025 (Cristina Serret)

Foto: Gerard Martí

L’escriptora cambrilenca s’estrena en la novel·la juvenil amb ‘Desconnectats’ (Llibres del Delicte)

El desencadenant de la teva novel·la és una notícia real.

«Sí, la notícia explicava que s’havia organitzat un campament sense mòbils. Vaig pensar que un campament com aquest estaria molt bé, encara que els adolescents, que estan tan enganxats al telèfon, segurament no hi voldrien anar. Així que vaig plantejar que hi anessin una mica contra la seva voluntat i, a més, lligant-ho amb una història una mica negra».

Explica’m la història sense desvelar cap secret de la trama.

«Hi ha una empresa que proposa al director d’un institut que alguns alumnes vagin a un campament sense mòbils, de luxe i amb les despeses pagades. L’objectiu és monitorar-los per estudiar com fer que no estiguin tan enganxats a les pantalles, però en realitat és tot el contrari. A més, hi ha una trama de la directora dels campaments, i tot plegat acaba desembocant en una altra cosa».

Els protagonistes són deu adolescents que representen diversos perfils i que, d’entrada, no estan gaire disposats a col·laborar.

«Sí, volia que fossin tots una mica diferents i que al grup hi hagués joves que eren amics i altres que no ho eren, però que, al final, tots s’acabessin ajuntant. Però no és que jo sigui bonista, eh? Els finals bonistes no m’agraden gaire».

Bé, al final de la novel·la hi ha una desgràcia, no és un final rosa.

«Exacte. A mi, els finals en què tot és bonic, no m’agraden. Però en aquest cas sí que vaig voler explicar que, davant d’una situació d’estrès o en què hi ha un problema gran, la gent s’uneix, deixant de banda les diferències, i aquells que fins llavors eren marginats acaben sent només persones que coneixíem poc».

Entenc que no escrius per donar lliçons, però una de les conclusions que es deriven del llibre és que, per connectar amb la gent, hem de desconnectar (de les pantalles).

«La meva idea és que els nois i noies, que són els que han de llegir el llibre, es diverteixin. Després, hi ha hagut lectors adults que també se l’han llegit i que m’han dit que esperaven que, al final, els protagonistes es desenganxessin dels mòbils, que acabessin superdesconnectats, però no és això el que volia explicar. Si, a partir d’aquesta lectura, es pot establir un diàleg sobre aquest tema, perfecte. I si no, doncs ja està. De totes maneres, a l’editorial disposen de material pedagògic per treballar a partir de la novel·la al voltant de qüestions que poden sorgir després d’haver-la llegit».

Quines són, aquestes qüestions?

«Doncs temes com l’amistat, la família, l’institut, l’avortament, les sectes, la tecnologia… O el tabac. Aquest tema l’he volgut incloure, però fent que la jove que fuma s’acabi redimint. Em serveix com a element de rebel·lia, però arriba un punt que decideixo que ho deixi, perquè és una qüestió que crea dependència».

Em fa l’efecte que la qüestió de la connexió-desconnexió t’interessa especialment.

«Fa poc em vaig llegir el llibre La fábrica de cretinos digitales, del neurocientífic Michel Desmurget, que també havia escrit Feu-los llegir, i que tracten qüestions com el dèficit d’atenció derivat del consum desenfrenat de pantalles. Fa 30 anys que treballo a la Biblioteca de Cambrils i et puc assegurar que, quan vaig començar, encara que no en sabia tant, em resultava més explicar contes que ara, perquè avui dia costa molt que els nens parin atenció».

Aquesta és la teva primera novel·la adreçada al públic juvenil. Això t’ha condicionat d’alguna manera?

«No, només m’ha condicionat a l’hora d’escollir el tema, que era aquest campament per a joves. Això de les franges d’edat no m’agrada gaire, i de fet hi ha adults que també s’han llegit el llibre, perquè, com va dir l’Oriol Teixell quan el va presentar a Cambrils, tots ens hi podem sentir reflectits, perquè tots hem sigut joves».

Tampoc t’has estalviat episodis de venjança, assassinat… És una novel·la negra en tota regla.

«Tots sabem que els joves, amb els mòbils, poden accedir a continguts mil vegades més forts».

ROSANA ANDREU: “EL MÓN DIGITAL I LES XARXES SOCIALS NO ENS HAN DE DESCONNECTAR DEL MÓN QUE ENS ENVOLTA”

RÀDIO CAMBRILS, 19/11/2024

L’escriptora cambrilenca acaba de publicar la seva primera novel·la juvenil que es titula ‘Desconnectats’

L’escriptora i bibliotecària cambrilenca Rosana Andreu ha publicat una nova novel·la que es titula ‘Desconnectats’ i que té com a fil conductor la connexió digital dels joves, de vegades positiva i de vegades excessiva. És la seva primera incursió en la literatura juvenil, tot i que l’autora afirma que l’obra pot interessar a tothom perquè avui en dia tots estem hiperconnectats.

Rosana Andreu ha passat avui pel programa ‘El món de Cambrils’ per parlar de ‘Desconnectats’ i per reflexionar sobre com la connexió digital s’ha apoderat de les nostres vides. La novel·la tracta d’un grup de joves que s’apunten a un campament d’estiu, però el que no saben és que durant el temps que duri l’acampada no podran utilitzar el mòbil. A partir d’aquí succeiran diversos fets que conduiran a un misteri que es resoldrà al final. Dos temes, la connexió i el misteri, que interessen molt a Rosana Andreu. ‘Desconectats’, ha explicat Andreu és una novel·la curta, àgil i intrigant, ingredients que agraden als joves.

La connectivitat, com tot, assegura l’escriptora té múltiples aspectes positius, però també reconeix que en té d’altres de negatius i això és el que s’ha de tenir clar. Els joves haurien de saber reconèixer quan una xarxa social pot ser perniciosa o també tenir clar quan s’està venent publicitat en forma de consells o suggeriments d’influencers.

Rosana Andreu durant l’entrevista reflexiona sobre la necessitat d’estar desconnectats de tant en tant. Opina que la connexió digital no ha de desconnectar de la resta del món. Posa un exemple: no s’ha oblidar de la calidesa de les relacions humanes o del gaudi d’una excursió sense mòbil.

 

ESCOLTA EL PODCAST AQUÍ

ROSANA ANDREU PRESENTA LA SEVA PRIMERA NOVEL·LA JUVENIL: “DESCONNECTATS AGRADARÀ ALS JOVES PERQUÈ ELS INTERPEL·LA AMB TEMES QUE ELS INTERESSEN”

Andreu Dalmau, REVISTA CAMBRILS, 16/11/2024

L’escriptora cambrilenca Rosana Andreu debuta en novel·la juvenil amb Desconnectats (Llibres del delicte, 2024), un relat “claustrofòbic i angoixant” —segons Oriol Teixell, que la va acompanyar durant la presentació— que convida a reflexionar sobre l’abús de les tecnologies. Amb aquest llibre, Andreu llença als adolescents una oportunitat per enganxar-se a la literatura gràcies a una temàtica que interpel·la tota una generació amb “temes que els interessen”.

Andreu coneix bé el públic juvenil. No en va ha conduït durant anys, clubs de lectura per a nens i adolescents a la biblioteca Josep Salceda i Castells on treballa. El seu estudi de camp li dona prou arguments per afirmar que els joves no llegeixen tant com abans. Però, tot i que espera que Desconnectats agradi als joves, també ha puntualitzat que la novel·la pot interessar als adults. De fet, la seva darrera obra no ha nascut per voluntat expressa de fer literatura juvenil, sinó per la voluntat de tractar la temàtica de la “hiperconnectivitat”, com ella l’anomena. “A mi m’agraden molt els mòbils, però si no en tingués llegiria més, per exemple”, admet. Però, que els hi passaria a deu adolescents del segle XXI si no tinguessin el seu telèfon durant uns dies?

Aquesta és la premissa de la qual parteix Desconnectats, on s’explica el projecte d’un institut per convertir uns campaments de luxe en un malson. Els protagonistes, deu personatges adolescents “molt diferents entre si”, segons Teixell; afronten reptes i es coneixen a ells mateixos a través de “la solidaritat, l’amistat i la recerca d’una identitat personal”. Uns conflictes emocionals que ha viscut qualsevol persona quan ha estat jove i que, per tant, pot fer connectar a qualsevol adult amb la novel·la.

A banda de parlar del seu llibre, durant la presentació, Andreu també va respondre les preguntes dels presents —una seixantena de persones va omplir la sala d’actes del Centre Cultural—, sobretot enfocades al seu procés creatiu. Com a bona bibliotecària, la cambrilenca va aconsellar a tothom que vulgui escriure que sigui autoexigent, autèntic i, sobretot, que llegeixi molt.

Una seixantena de persones van omplir la Sala d’Actes del Centre Cultural per la presentació del llibre d’Andreu (Foto: Andreu Dalmau)

ALBERT PIJUAN, ROSANA ANDREU E ISABEL SALVAT EN LAS NITS LITERÀRIES DE TARRAGONA

Glòria Aznar. DIARI DE TARRAGONA, 25/10/2024

La Capella de Santa Tecla la Vella acogió ayer la segunda y última jornada de la cita de literatura y patrimonio

 

Un viejo cementerio inmerso en la oscuridad total, una capilla que guarda restos funerarios de antiguos prohombres, sepulcros que rezuman historia y eternas batallas. En este escenario tuvo lugar anoche la segunda jornada de la tercera edición de las Nits Literàries. El lugar escogido este año era la Capella de Santa Tecla la Vella, un espacio anexo a la Catedral de Tarragona, que se llenó completamente de público para asistir a la actividad con escritores y escritoras del Camp de Tarragona que en sus historias tienen a la noche como protagonista y como espacio físico y temporal. Un público atraído tanto por los textos literarios como por la capilla en sí, ya que era una oportunidad única para visitar esta mágica construcción, una joya protegida como Bien Cultural de Interés Local y que durante mucho tiempo estuvo cerrada. En su interior destacan los sepulcros góticos, sus escudos de identificación y el monumento funerario del arzobispo Olivella.

Si la pasada semana las escritoras y escritores invitados fueron Coia Valls, Adrià Targa y Martí Sales, ayer fue el turno de Isabel Salvat, Rosana Andreu y Albert Pijuan, quienes leyeron sus propias creaciones. Cuentos en el caso de las autoras y un fragmento de La gran substitució, la novela recién publicada de Pijuan. Ambos actos han sido conducidos por Fermí Fernàndez y acompañados musicalmente por Raül Contreras. Asimismo, también se leyeron textos de autores de los que se celebra la conmemoración como Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Montserrat Vayreda, Àngel Guimerà y Víctor Balaguer.

«Hoy cerramos el ciclo con el que hemos dado la bienvenida al otoño», dijo Fermí Fernàndez. «Y lo hacemos con escritores y escritoras que dedican sus textos al momento en que se acerca la oscuridad, cuando cae la noche, cuando se manifiestan los imprevistos, las preocupaciones y los espectros. Lecturas que nos permiten dar un paseo a través de la literatura». Fernàndez destacó que en pasadas ediciones las Nits Literàries se celebraron caminando –en la Part Alta de la ciudad y en la Necròpolis Paleocristiana– y cómo en cada edición se gana más público.

El acto estaba organizado por los Serveis Territorials de Cultura en Tarragona y la Biblioteca Pública de Tarragona, con la colaboración del Museu Diocesà y la Delegació Diocesana para la cultura del Arquebisbat de Tarragona. De hecho, fue la directora de la Biblioteca, Dolors Saumell, la encargada de abrir el evento en un «entorno maravilloso».

ULLS PER LLEGIR: UNA TACA DE SANG

Eduard Riudavets. Iris.cat. 10/09/2023

Eduard Riudavets / Ciutadella  –Una plaça. Uns veïns. Un crim. Vet aquí els tres elements bàsics d’aquesta novel·la, una història negra tan diferent com engrescadora.

Fixem-nos en l’argument. Un noi assassina una noia al mig de la plaça davant d’un munt d’espectadors. Una altra mort fruit de la violència de gènere, però tothom creu saber com i per què aquella parella ha acabat així.

El plantejament és absolutament innovador. Des d’un principi sabem qui és la víctima i coneixem l’assassí. No hi ha lloc, llavors, per a la investigació criminal. Rosana Andreu fa saltar pels aires una de les convencions del gènere. I amb excel·lents resultats, per cert. Perquè, aleshores, el que hi resta és la gent, tots els personatges que d’una manera o l’altra han interactuat amb la parella.

Vet aquí el gran encert de la novel·la. Se’ns revela un microcosmos. Cada personatge reacciona davant el crim a partir de les seves vivències. Aleshores, arran de l’assassinat se’n posen davant els ulls les il·lusions i les ferides, les mancances i ambicions, les frustracions i mentides. 

El símil és molt gastat, però ara no em passa d’altre pel cap, l’assassinat ve a ser com una pedra llançada a un bassal d’aigües calmes. Tot ho remou.

Potser ara en faré un gra massa; tanmateix, és la veritat. Tot llegint Una taca de sang he recordat novel·les d’autors, com ara Vasco Pratolini o Naguib Mahfouz, en què una barriada i els veïns que l’habiten en són els protagonistes. Així i tot, ara no ens trobem a la florentina Via del Corno o a un barri cairota, l’escenari és Can Manyer, a una vila catalana innominada.

Així, passa a passa, anem coneixent la vida de cada un dels personatges, i això comporta primer la intriga, després el desassossec i finalment una creixent tensió. Què pot passar? Què succeirà? No és la resolució del crim el que ens aporta aquests interrogants, són els sentiments i les accions dels veïns, a partir de les seves diferents trajectòries vitals, les que generen a sensació d’intranquil·litat pròpia del gènere negre.

Per altra part, l’autora posa el focus sobre la violència masclista. No és debades. Hi trobem totes les respostes. Des de la indignació més contundent a la culpabilització de la víctima, des del dolor més empàtic al covard mirar cap a una altra banda. La plaça Caterina Albert esdevé un reflex de la nostra societat, talment.

De fet, potser el més dur, i alhora tan real, és que tots els veïns veien d’una manera o l’altra el que estava passant i que no acabaria bé, i així … “Tothom ho deia, però ningú havia fet res.”

He parlat molt dels personatges. Són fonamentals en aquesta novel·la coral, on només la Blanca – la fruitera- té alguns moments de solista, perquè si no estiguessin ben resolts, la trama s’ensorraria. I, ans al contrari, aguanta perfectament, perquè tots ells són versemblants, pensen, parlen i actuen coherentment amb el que són. 

Des de la jove que procura amagar els seus intensos desitjos sexuals a la funcionària que els emmascara sota una façana de respectabilitat, tot passant per l’immigrant que a còpia de molt treball va bastint una nova vida, pel vell xaruc que empaita dones o per la dona amargada que fa de la maledicència una vàlvula d’escapament, tots ells són el que poden ser. 

Si més no, també cal dir-ho, la pulsió sexual, en el present o en el passat, té molt a veure amb la personalitat que han desenvolupat. Com també hi tenen molt a veure les relacions de dependència, els rols de gènere que la societat estimula, la perpetuació d’esquemes de pensament i estructures de poder que pretenen convertir les dones en una mena de possessió obedient…

En definitiva, una molt, molt bona novel·la que cal llegir.

NOVETATS LITERÀRIES DE SANT JORDI

Mireia Jansà. 21/04/2023

Sota el títol ‘La pausa dels dies’, el periodista Xavier Graset presenta un recull d’articles publicats al Diari de Tarragona i al Punt Avui, tot plegat en format dietari i on plasma reflexions i petites històries del dia a dia d’uns temps amb un ritme de vida és pausat.

Pels que prefereixin la novel·la negra, recomanem ‘La taca de sang’, la primera publicació d’aquest gènere de Rosana Andreu que ens porta una història fosca on s’ha de resoldre un crim masclista.

I acabem amb el llibre ‘Solo te quiero a ti’. Es tracta de la segona part d’una publicació ja presentada per la jove Maria Aragonès, que amb només quinze anys ha escrit dos volums d’una història d’amor.

Poemaris, llibres d’assaig, biogràfiques… per aquest Sant Jordi podem trobar prop de 200 publicacions de proximitat de tota mena, tot i que la novel·la encara és el gènere per excel·lència.

CRÒNICA A REVISTA CAMBRILS

Redacció. 21/04/2023

Rosana Andreu: «He volgut ser creativa jugant amb l’estructura, l’escenari i els personatges»

L’escriptora i bibliotecària va presentar ahir «Una taca de sang» a la llibreria Torrevisca acompanyada pel periodista Andreu Dalmau

La primera novel·la de Rosana Andreu gira al voltant d’una taca de sang. L’autora tarragonina, coneguda a Cambrils pel seu paper de bibliotecària a la Josep Salceda i Castells, ha debutat com a novel·lista amb una història negra, amb el masclisme com a temàtica principal, on el punt de vista juga un paper fonamental. En la presentació d’ahir a la llibreria Torrevisca —sota el títol «Una taca de sang i una copa de vi» i en companyia del periodista Andreu Dalmau— l’autora va explicar que el seu objectiu a l’hora de crear la seva obra no era fer una espècie d’al·legat feminista, com molts pensen, sinó modelar una “història polièdrica”, amb molts protagonistes i salts temporals.

Una taca de sang (Llibres del Delicte, 2022) és una novel·la negra ambientada a la plaça fictícia Caterina Albert on tots els personatges que hi conviuen veuen el mateix crim amb diferents ulls. Al principi de la trama, tothom comenta l’assassinat de la Georgina a mans de la seva parella, l’Albert, amb aquesta morbositat tan odiosa que envolta la societat. “És una crítica als xafarders, sí”, admet Andreu, “ja ho diu un dels personatges: ningú sap que passa darrere de la porta de cada casa”.

De la mateixa manera, l’escriptora tarragonina també fa un retrat molt acurat de la presència, encara molt accentuada, del masclisme a les vides de les dones. Tots els personatges femenins d’Una taca de sang han patit violència per part dels homes en major o menor grau, “igual que totes les que esteu aquí, no cal ni que us pregunti”, va afirmar Andreu. Tanmateix, enviar aquest missatge feminista tampoc era la principal missió de la novel·la, sinó que la trama reflecteix, simplement, el comportament habitual de les persones d’avui en dia.

Una novel·la àgil que juga amb les perspectives i les estructures

Rosana Andreu va escriure Una taca de sang per jugar amb les perspectives. “El primer que vaig plantejar va ser l’escenari”, explica l’autora, “de fet, la novel·la s’anava a titular La plaça. Un títol dolentíssim, per cert”. Després de la ubicació van venir els personatges i, més tard, una història fosca de les que li agraden a ella com a lectora: “des de ben petita he llegit Agatha Christie, per exemple”.

La seva novel·la és breu i àgil, pel lector és senzill saltar d’una pàgina a l’altra. Una velocitat que l’autora admet que neix del seu bagatge com a escriptora de relats curts (ha guanyat premis amb contes com Llop busca caputxeta El missatge). L’estructura fragmentada, però, és una influència que ve del cinema: “encara me’n recordo de la primera vegada que vaig veure Pulp Fiction. He intentat reproduir el mateix estil”.

Rosana Andreu aconsegueix obrir i tancar les subtrames amb èxit i jugar amb els flashbacks perquè vegis de què estan fets els fonaments dels seus protagonistes. A vegades, necessites llegir el següent capítol per saber on anirà a parar el context que t’ha deixat entreveure, i això és fonamental per fer-se amb la complicitat del lector. Una complicitat que la bibliotecària i escriptora també es va guanyar després d’aquesta presentació propera i acollidora a la Torrevisca que es va tancar amb les preguntes dels assistents i amb la firma d’alguns exemplars per part de l’autora d’Una taca de sang.

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació. política de cookies,

ACEPTAR
Aviso de cookies