Petites decepcions i grans alegries

Publicar un llibre no és fàcil. Vendre´l, tampoc. Les Aventures d’en Nic porten al mercat des de desembre del 2017. És poc recorregut, sí, però en aquest temps he tingut moltes alegries i alguna decepció.

Tinc molts amics que no han comprat cap exemplar. És per nens, diuen (entre altres motius). Bé, jo també he anat a fer despesa a restaurants i botigues d’amics només pel fet de ser amics. Per fer “gasto” i donar suport. Es veu que comprar un llibre per donar suport a una amiga, això no cal. I ja no dic res de llegir-lo, que això encara menys.

I com això, moltes altres coses: ajuntaments que veten la presentació del llibre, llibreries que diuen que “ni tenen el llibre ni el tindran” (finalment, sí que el tenen), anar a donar personalment un exemplar a tots els centres escolars de Cambrils, enviar mails amb la proposta didàctica, i no haver rebut ni un simple “gràcies”.

És per això que després t’arriba feedback de gent que et fa comentaris bonics i propostes interessants, fins i tot gent que no et coneix, i t’alegres i penses que el món és així, fets de petites decepcions i petites grans alegries. Entre aquestes, només una mostra:

  • Amics que confien en tu des del minut zero. Si heu vingut a alguna presentació ja sabreu que aixó va per la Sandra Veà, el Jordi Moretó i el Jordi Folck 
  • Mares que presenten el llibre a la classe del seu fill per Sant Jordi 
  • Amics que et demanen que vagis a fer xerrrades 
  • Amigues que comenten el llibre i en fan difusió a les xarxes 
  • Amics que el recomanen al seu club de lectura (i et conviden a parlar-ne) 
  • Amics i amigues que compren exemplars per a regalar 
  • Amics que t’animen a continuar escrivint 
  • Professores que et conviden a l’Institut, on més de 100 alumnes l’han comprat (i llegit!)

L’última alegria ha vingut en forma de persona que no conec (Àngels) i que treballa en un basar d’un Esclat. Ha aconseguit el meu número de telèfon i m’ha enviat una foto del llibre en un lloc destacat del basar. Aquest Esclat no és l’Esclat on faig la compra cada setmana i en el qual no he aconseguit veure mai el meu llibre, ni en primera línia, ni tan sols amagat darrere d’una pila d’Stiltons.

Les decepcions formen part de la vida, però jo prefereixo quedar-me amb les alegries. Gràcies, Àngels, i gràcies a tots aquells que m’animeu amb el vostre suport d’alguna o altra manera.

Sant Jordi 2018

Enguany he celebrat el meu primer Sant Jordi com a escriptora. Tot i que porto promocionant el Nic des que va sortir el mes de desembre, aquest cap de setmana ha estat especial.

Dissabte vam fer la presentació a Maspujols, en una activitat organitzada per l’Associació de Dones Les Dàlies, i l’AMPA de l’Escola. Vaig tenir una presentació de luxe a càrrec del Manel Leor i un públic molt atent.

Diumenge per la tarda vaig signar exemplars al port de Cambrils, dins l’estand de la Unió de Botiguers, amb la complicitat de Carlin. Sempre és un goig compartir moments amb la gent més propera.

El dia de Sant Jordi vaig anar pel matí a Barcelona. Els meus pares no es van voler perdre el meu debut com a escriptora en una data tan assenyalada i vam estar passejant per les paradetes abans d’anar a la de la meva editorial. En aquest passeig vam poder veure a Javier Marías, Enrique Vila-Matas, Alejandro Palomas, Luz Gabás, María Dueñas, Cristina Fallarás, Lorenzo Silva, i molts altres. També, vés quines coses, a Ronald McDonald signant llibres. No sé quins llibres devia signar, però alli estava amb la seva cua de fans (en va signar més que jo, ja us ho avanço).

Cap al migdia vam acostar-nos a la parada de Veus Públiques, magníficament decorada pel company Humberto Balcázar. El cap de drac que regnava entre els llibres va ser motiu de fotos i més fotos dels passavolants que llibretejaven per Consell de Cent.

Vaig tenir el goig de saludar amics i de compartir converses amb tots aquells que es van acostar a la parada. I després d’un dinar amb molt bona companyia vaig agafar el tren amb destinació Reus. Al Mercadal vaig compartir espai amb els escriptors de Km. O a la parada de l’Ajuntament i la Biblioteca Xavier Amorós.

I el dia el vaig completar magníficament amb més notícies literàries: tant les marujilles com la meva mare van guanyar sengles concursos literaris. La Paula i la Judit a l’institut, i la meva mare al Casal d’Avis.

La meva rosa no va ser natural, sinó de paper, i és que el fet de tenir un xicot artista fa que tot sigui especial. Una aquarel·la acompanyada d’una poesia de Vicent Andrés Estellés:

“Ella volia una rosa
i un dia se la va fer
Ella tenia una rosa
una rosa de paper”

El Nic a la URV

El 25 de gener Les Aventures d’en Nic han galopat pel campus de la URV, concretament per les aules de la  Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia.

El professor Manel Leor, de l’assignatura d’ensenyament i aprenentatge de llengües, juntament amb els professors Enric Márquez i Jacky Verrier em van convidar a parlar del procés d’escriptura del meu llibre. Vaig tenir l’oportunitat de parlar d’això, i de diversos temes relacionats amb el món de les biblioteques i de la lectura en general.

Vaig recomanar llibres i em van recomanar llibres (apuntat A través de mis pequeños ojos). Finalment vam veure la fitxa didàctica de Les Aventures d’en Nic com a possible aplicació després d’una lectura a les escoles.

Ha resultat una experiència enriquidora per a mi i espero que també ho hagi estat per als alumnes assistents.

Gràcies a la Paula Torné per l’ajuda i les fotos.

Les Aventures d’en Nic galopen

Ja fa una setmana que vam presentar Les Aventures d’en Nic a Cambrils i tot han estat bones notícies. El Centre Cultural es va omplir d’amics que volien ser els primers en comprar el llibre i que, segons em van dir, s’ho havien passat pipa durant l’acte.

El llibre ja es pot comprar (o encarregar) a les llibreries, i les escoles de Cambrils ja tenen un exemplar per a la seva biblioteca.

El feedback amb la gent és molt positiu. N’hi ha que ja el van llegir el primer dia (Gràcies, Gallu!) i n’hi ha molts que estan a punt d’acabar-lo, i tots comenten que s’ho passen molt bé llegint les aventures dels tres protagonistes.

Els mitjans de comunicació s’han fet ressó també de la publicació del llibre, començant pel Diari de Tarragona (Gràcies, Cris), la Revista Cambrils (Gràcies, Berta i Lluís), Canal Reus (gràcies, Jonatan), i Canal Terres de l’Ebre (gràcies, Blanca i Lluïsa)

Només em resta agrair-vos a tothom l’interès i els vostres comentaris. Així és molt fàcil tirar endavant amb el segon capítol d’aquestes aventures, que ara ja transcorren pel Priorat.

Les Aventures d’en Nic

Plantar un arbre, tenir un fill (o dues filles precioses), i escriure un llibre. Ara puc dir que ja ho tinc tot fet. Bé, crec que em queden moltes coses per a fer encara, però aquestes tres ja estan llestes amb el projecte que us presento avui.

Es tracta de LES AVENTURES D’EN NIC, el primer volum d’una col·lecció que espero que  faci xalar a grans i a petits. La idea va partir de la Sandra Veà, amiga meva i del Jordi Moretó, el protagonista (amb permís del Nic) de la Volta a Catalunya en ruc català. La Sandra em va posar en contacte amb el Jordi i jo vaig proposar-li la idea al Jordi Folck, com a editor de Veus Públiques. Aquest es va entusiasmar des del primer moment i amb ells i amb la Irene Gutiérrez com a dibuixant hem tirat endavant aquestes aventures d’en Nic.

El proper 21 d’octubre estaré a Amposta, a les XII Jornades de les Lletres Ebrenques, convidada per la Joana Serret per parlar d’aquest projecte. El proper 30 de novembre a les 20’30 h. el presentarem a Cambrils, al Centre Cultural.

Qui s’apunta a compartir aventures amb el Nic?