Sant Jordi 2018

Enguany he celebrat el meu primer Sant Jordi com a escriptora. Tot i que porto promocionant el Nic des que va sortir el mes de desembre, aquest cap de setmana ha estat especial.

Dissabte vam fer la presentació a Maspujols, en una activitat organitzada per l’Associació de Dones Les Dàlies, i l’AMPA de l’Escola. Vaig tenir una presentació de luxe a càrrec del Manel Leor i un públic molt atent.

Diumenge per la tarda vaig signar exemplars al port de Cambrils, dins l’estand de la Unió de Botiguers, amb la complicitat de Carlin. Sempre és un goig compartir moments amb la gent més propera.

El dia de Sant Jordi vaig anar pel matí a Barcelona. Els meus pares no es van voler perdre el meu debut com a escriptora en una data tan assenyalada i vam estar passejant per les paradetes abans d’anar a la de la meva editorial. En aquest passeig vam poder veure a Javier Marías, Enrique Vila-Matas, Alejandro Palomas, Luz Gabás, María Dueñas, Cristina Fallarás, Lorenzo Silva, i molts altres. També, vés quines coses, a Ronald McDonald signant llibres. No sé quins llibres devia signar, però alli estava amb la seva cua de fans (en va signar més que jo, ja us ho avanço).

Cap al migdia vam acostar-nos a la parada de Veus Públiques, magníficament decorada pel company Humberto Balcázar. El cap de drac que regnava entre els llibres va ser motiu de fotos i més fotos dels passavolants que llibretejaven per Consell de Cent.

Vaig tenir el goig de saludar amics i de compartir converses amb tots aquells que es van acostar a la parada. I després d’un dinar amb molt bona companyia vaig agafar el tren amb destinació Reus. Al Mercadal vaig compartir espai amb els escriptors de Km. O a la parada de l’Ajuntament i la Biblioteca Xavier Amorós.

I el dia el vaig completar magníficament amb més notícies literàries: tant les marujilles com la meva mare van guanyar sengles concursos literaris. La Paula i la Judit a l’institut, i la meva mare al Casal d’Avis.

La meva rosa no va ser natural, sinó de paper, i és que el fet de tenir un xicot artista fa que tot sigui especial. Una aquarel·la acompanyada d’una poesia de Vicent Andrés Estellés:

“Ella volia una rosa
i un dia se la va fer
Ella tenia una rosa
una rosa de paper”