Les xarxes socials ens han agafat en calces, i hem anat aprenent la “netiqueta” a còpia d’equivocar-nos, cagar-la, rectificar, i aprendre ràpidament.
Sobre la gent que sempre les veu com si fossin el dimoni, jo sempre dic que a mi m’han donat més alegries que disgustos, i és que el fet de poder compartir opinions i debatre amb gent d’arreu i en temps real (i fins i tot algun cop amb els teus referents) és molt positiva.
Però hi ha, certament, gent que en fa un mal ús. Podríem parlar de moltíssimes coses, però avui només volia comentar el tema Follow+Unfollow. Per si no ho sabeu (o encara no us n’heu adonat) és una activitat que acostumen a fer de manera sistemàtica i planificada certs personatges que es volen fer populars a base de tenir seguidors. I com ho fan? Molt senzill: comencen a seguir massivament esperant rebre un follow de tornada.
Fins aquí res a dir. Per a mi és bonic compartir a les xarxes. Ho considero un enriquiment. La cosa es capgira quan resulta que aquella persona que fa una setmana et va fer follow, i a la que fas likes, resulta que no et fa ni un punyetero like. Mires el seu perfil i t’adones que t’ha fet unfollow. Clar, el que volia era simplement augmentar seguidors, però mantenir la ràtio entre seguidors i seguits ben ampla.
Ja fa temps que els he calat. Malgrat això, és una pràctica que no deixa de fer-me molta ràbia. És allò de “Jo sóc molt important i és molt interessant el que dic, però m’importa una merda el que dius o fas tu”. Tampoc és una cosa exclusiva de les xarxes, vindria a ser allò de mirar-se sempre el melic o “yo, mi, me, conmigo”. M’ha arribat a passar que, en adonar-me, faig unfollow, i al cap d’unes hores et tornen a fer follow, tan feliços ells.
S’ha de ser vanitós i pagat de si mateix per practicar aquesta estratègia i, a més, de manera planificada. Me’ls imagino prenent un cafè i unes torradetes pel matí i consultant alguna aplicació que els permet actuar de manera sibil·lina: “Aquests 60 em van seguir fa una setmana, ja m’han fet uns quants likes, ara ja els puc fer unfollow. Ja són meus” I anar clicant unfollows mentre remenen el cafè i pugen la seva entrada xupi-guai al bloc.
Doncs sabeu què, jo tinc la meva pròpia equació:
Estaria bé que tothom féssim el mateix, i que quan algú tingués un munt de bloquejos, li esborressin el compte. Que dolenta sóc, ho sé.