Categoria: Literatura

Publicat a

Les altres mares

La Laia Aguilar és llicenciada en Comunicació Audiovisual i es dedica professionalment a l’escriptura, tant de llibres com de guions i donant classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu.

Ha publicat llibres infantils (Wolfgang), juvenils (Juno) i novel·les, i ha estat reconeguda amb diversos premis, el més recent l’any 2020 per Pluja d’estels, guanyadora del Josep Pla.

A Les altres mares, publicada per Columna, fa un retrat de tres dones molt diferents, l’Emma, la Natalka i la Jhanet. Són diferents per edat, per origen i per condició social, però a totes tres les uneix la maternitat, una maternitat diferent en cada cas.

Al llarg de la novel·la anirem descobrint quina relació té cadascuna amb aquest procés vital, però també les seves il·lusions, pors i angoixes i, com a lectores, ben segur que moltes us trobareu identificades en algun o altre aspecte (avortament, violència obstètrica, embaràs no desitjat, gestació subrogada). Perquè si una cosa té la Laia és que escriu des del cor, i això es nota, i quan la llegeixes t’endinses plenament en la història, i en gaudeixes i en pateixes, tal com fan les seves protagonistes.

I voldria remarcar el retrat de l’amor maternal, l’amor malgrat les circumstàncies i malgrat les dificultats que de vegades la vida ens envia, tal com els sentiments de la Jhanet envers la seva mare:

“Te amo”, acaba de dir la mare. “Te quiero” i “lo superaremos juntas”, encara ha afegit. La dona que mai no es desviu en paraules, tancada sempre dins la closca de caragol, amb aquella postura de sotmetiment de classe, per fi ha verbalitzat el que la Jhanet volia sentir”.

I, si encara no ho heu fet, també és molt recomanable llegir La trena, de Laetitia Colombani, una altra gran història de tres dones amb els seus destins entrellaçats.

Publicat a

Estimada Mirta

Na Maria Escalas és una escriptora mallorquina que acaba de publicar Estimada Mirta amb Amsterdam. Els seus dos llibres anteriors són Abans que el teu record es torni cendra (finalista del Premi BBVA Sant Joan) i Sara i els silencis.

Estimada Mirta parteix d’un fet real, d’una història que un home va explicar en una reunió familiar, sobre el seu exili a Argentina. Escalas se’n va interessar en veure que d’allí podia sortir una gran novel·la i, després de diverses entrevistes amb aquest home, va posar fil a l’agulla per tal de crear una història basada en les seves vivències, però també amb altres elements de ficció i elements reals del període que retrata.

A Mallorca, l’any 1947, un adolescent Francisco és enviat pels pares a Argentina, preocupats per la situació amb Franco i pensant que allí tindria més oportunitats.  I realment és així, ja que després de diversos anys d’estudis i treballs aconsegueix casar-se amb Na Teresa, filla de l’empresari per al qual treballa.

Al llarg de les més de 400 pàgines (que es fan curtes) coneixerem tota la vida d’en Francisco i els personatges que es mouen al seu voltant, com la família mallorquina que també acaba emigrant, la família política, l’amor de la seva vida, i tota una sèrie de personatges reals de l’Argentina de l’època.

Hi trobem la lluita de classes (els esquerranosos i bolxevics contra la classe acomodada), els amors il·lícits, els amors impossibles, el desamor, l’exili i l’enyorament, i també les tortures i els nadons robats que van suposar un fosc episodi en la història del país sudamericà.

No us dic més, us animo a llegir-la ja que a banda de conèixer una trama molt interessant, plena de personatges i situacions al límit, també podreu recordar moments històrics i gaudir amb la prosa de Na Maria, que sap retratar molt bé els sentiments. Us en poso un trosset:

“Potser els primers records no ens queden al cervell, sinó a l’amígdala, o al ventre, o en alguna mena de memòria de la pell, i els tenim sense saber-ho, desats d’una manera difusa, desendreçada, i no es poden dir amb paraules. Potser alguns records són com pol·len damunt una fulla, imperceptibles, però impregnant-ho tot i formant un núvol de color quan algú els espolsa. Per això, encara que fos impossible, en David recordava la madre Antonina”

Publicat a

XIV Jornades de les Lletres Ebrenques

Dissabte 19 d’octubre vaig tornar a les Jornades de les Lletres Ebrenques organitzades per la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, amb la incombustible Joana Serret al capdavant.

Enguany el gènere negre n’ era el protagonista, amb presentacions com el llibre Assassins de l’Ebre, i la taula rodona Tinta negra. Tanmateix, també hi va tenir cabuda la xerrada de la Paula Jarrin sobre autors locals de literatura infantil i juvenil.

La Paula va compartir amb un nombrós públic molt jove uns itineraris lectors realitzats a partir dels llibres dels autors ebrencs. La idea és que a partir d’un llibre s’arribi a noves lectures relacionades, i per això ens va oferir diferents exemples. En el cas del meu llibre, Les Aventures d’en Nic, va relacionar-lo amb llibres que ens conviden a passejar o viatjar, com El viatge, de Francesca Sanna; En Pettson se’n va de pesca, de Sven Nordqvist; Armstrong, de Torben Kuhlmann; i Estimada Susie, estimat Paul, de Christine Nöstlinger.

Així mateix Jarrin va llençar diferents propostes per endinsar-nos en la lectura, com ara escollir un lloc adient per llegir, parlar sobre allò que llegim, i dedicar-hi cada dia una estona. Va fer seva una frase que va escoltar a algú (no recordo a qui), i que diu que: “Si no llegeixes, no passa res. Però si llegeixes, passen coses.”

Així doncs, vosaltres què voleu? que no passi res o que passin coses?

Publicat a

Contra la lectura

Acabo de llegir Contra la lectura, de Mikita Brottman, un assaig d’aquesta professora, lectora empedreïda, que ja des del títol juga a l’equívoc amb un tema que ens preocupa a tots aquells que treballem en el món de la lectura. Explica la seva experiència com a lectora compulsiva a l’adolescència, i dona la seva opinió sobre diversos temes que giren entorn els llibres i la lectura. En algunes hi estic d’acord, i en altres no tant, però val la pena llegir-lo.

Al capítol dos va desgranant les respostes que li van fer a una enquesta sobre diversos hàbits lectors, i jo he volgut també contestar-la. Us animeu a dir-hi la vostra?

  1.  Quin llibre estàs llegint ara?

Desconeguts, de David Lozano. Premi Edebé de Literatura Juvenil. Traducció de Martina García.

2. Com decideixes el següent llibre?

Per impulsos. A la biblioteca passen molts llibres per les meves mans. Els fullejo i, si m’atreuen, els agafo. També miro ressenyes especialitzades i recomanacions de gent a qui segueixo i en qui confio per xarxes socials.

3. Sempre acabes els llibres o en deixes algun a mitges? Si els abandones, quantes pàgines necessites llegir?

Procuro llegir tots els que començo. Però si no hi ha feeling, no em sap greu abandonar-los. No tinc un número de pàgines específic.

4. Diferencies entre lectures de treball i de diversió?

Sí, però les mesclo alegrement. Tenint en compte que el treball també té a veure amb la lectura, és tot com un peix que es mossega la cua.

5. Rellegeixes? Cada quant?

No molt. Hi ha molts llibres, no considero necessari rellegir, només en comptades ocasions si em ve la nostàlgia o per verificar alguna sensació (o per treball, clar)

6. Pots llegir en llocs amb molt soroll?

No

7. Recordes algun llibre que t’hagi fet riure o plorar?

Vaig riure molt amb L’ Excursió i d’altres maremàgnums, de Gerald Durrell. Encara ric quan penso en la mare del Gerald demanant tomàquets a la graella a uns cambrers grecs.

8. On compres la majoria de llibres? Quant gastes?

A les llibreries més properes, normalment. Hauria de gastar més, ho reconec, però tenir la biblioteca totes les hores del dia a l’abast…

9. Uses punts de llibres o doblegues? Notes al marge? llapis, boli?

Punts de llibre normalment, però també doblego (si el llibre és meu), i anoto i subratllo (si és meu, clar) amb la primera cosa que tinc a mà. Pot ser un fosforito.

10. A quina velocitat llegeixes? a tota marxa o assaborint?

Segons el llibre, clar. N’hi ha que pots passar la vista ràpidament si t’ho demana l’acció i estic neguitosa per saber què passarà. Però hi ha altres que demanen una lectura més concentrada.

11. Quan i on llegeixes?

Normalment a casa, al sofà. M’agrada també molt llegir al tren, però això es converteix en impossible quan la gent crida o parla pel mòbil en veu molt alta.

 

Publicat a

El meu Sant Jordi 2019 en 10 punts

    1. Enguany ha estat el meu segon Sant Jordi com autora, amb la publicació de la segona part de Les Aventures d’en Nic, que ara volta pel Priorat
    2. Pel matí vaig anar a Reus convidada per la Biblioteca Xavier Amorós, que posa una carpa a disposició dels autors per tal que signin llibres
    3. Llibres signats a Reus: ZERO. Resulta que les llibreries no van tenir la delicadesa de tenir disponibles exemplars del meu llibre, i tampoc d’altres autors que èrem a la carpa
    4. Vaig compartir les dues hores de no-signatura amb la Judit Robert, amiga escriptora, narradora i bibliotecària que és un amor de dona
    5. Des de la carpa veig a la Blanca de la Sotilla, fotògrafa especialitzada en esdeveniments esportius que està fent actualment un treball molt interessant sobre la Plaça Mercadal. L’haurem de veure!
    6. A les 13 h, cansades de tant signar, la Judit i jo pugem a la Sala de l’Ajuntament. L’alcalde fa un discurs donant-nos la benvinguda. Un discurs curtet, que s’agraeix, i passem a fer un piscolabis amb unes magnífiques vistes de la plaça.
    7. Jo no em compro cap llibre, però en regalo uns quants: a la Paula, a la Judit, a la Claudia, a l’Andrea, a l’Adrià, a la Isolda, i al Carles. A aquest últim, un que tinc ganes de llegir jo, així que és com un auto-regal (no li dieu a ell)
    8. Cap a les 17 baixo al Port i passo per la Llibreria Bellart, una llibreria que m’estima i em cuida (no puc dir el mateix d’una altra famosa llibreria de Cambrils molt cèntrica i que no tornaré a trepitjar mai més)
    9. A les 18 h. ja soc a la parada de signatura de llibres de la Unió de Botiguers, al costat de Carlin Cambrils, una altra de les llibreries que m’estimen. Signo 20 llibres amb la companyia del Jordi Moretó (gràcies, amics!!!), i això dona com a resultat que soc la segona autora amb més vendes a la Carlin, només darrere de Rafel Nadal!!!!
    10. Acabo el dia sopant al Lekeitio amb les marujilles que més estimo.

FINS L’ANY QUE VE?

Publicat a

El encaje roto

Passejant pels carrers propers a la catedral de Palma de Mallorca vaig trobar una petita llibreria amb encant (Literanta), i hi vaig comprar un exemplar de El encaje roto, de Emilia Pardo Bazán, una recopilació de contes de violència contra les dones. L’edició és a càrrec de Cristina Patiño i l’ha publicat Contraseña editorial.
Patiño fa també un estudi sobre l’obra de Pardo Bazán i assenyala la seva reivindicació feminista, molt explícita en tots els contes que trobem en aquest recull, i en la resta de la seva obra, així com en la seva pròpia vida.
El Encaje roto són 35 relats que tenen en comú una violència contra les dones que podria semblar d’una altra època, però que avui dia encara no ha desaparegut. La lectura de totes aquestes narracions fa posar la pell de gallina. A mi m’han agradat especialment:
  • Las medias rojas
  • Los huevos arrefalfados
  • Apólogo
  • La dentadura
  • El encaje roto
Aquest últim, que dona nom al recull, ens demostra com un petit gest pot transformar la vida de les persones i evitar, per exemple, que una dona canviï un destí de maltractaments per una vida de llibertat. No cal que assenyali que la prosa de Pardo Bazán és literatura amb majúscules. Aquí us deixo un petit fragment de Las medias rojas:
“Cuando la rapaza entró, cargada con el haz de leña que acababa de merodear en el monte del señor amo, el tío Clodio no levantó la cabeza, entregado a la ocupación de picar un cigarro, sirviéndose, en vez de navaja, de una uña córnea, color de ámbar oscuro, porque la había tostado el fuego de las apuradas colillas”
Publicat a

JUNO, de Laia Aguilar



Juno, a la mitologia grega,
era la deessa protectora de les dones i de la cura de la felicitat domèstica. La Juno que protagonitza la
novel·la de la Laia Aguilar és una adolescent que, contràriament a allò que
suggereix el seu nom, té una vida infeliç. La seva mare és a la presó per haver
assassinat un home, i ella volta entre el centre d’acollida i diverses famílies
que la rebutgen una i altra vegada.

Per tal de millorar la
situació de la Juno els responsables del centre la matriculen a una escola en
què, segons el director, tenen molt èxit amb els alumnes difícils. Contra la seva voluntat la
Juno aterra a la classe del Cesc, un professor nou que haurà de posar a prova
les seves habilitats per tal que el comportament de la nova alumna no
interfereixi en la dinàmica de la classe. La Juno i el Cesc van
alternant la narració capítol a capítol per a desvetllar-nos un petit fragment
de la vida de tots dos i de la gent que els envolta.

L’autora és llicenciada en Comunicació
Audiovisual i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Vaig
tenir el plaer de conèixer-.la oferint una xerrada sobre escriptura creativa al
Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Mollerussa i em va encantar la manera tan
planera i efectiva que va fer servir a la seva intervenció. És autora també de
Wolfgang (extraordinari), que va rebre el Premi Carlemany el 2016 i el Premi
Menjallibres el 2018.

Jo crec que amb aquest llibre
la Laia ha creat una història atractiva per als joves, amb un personatge
anti-heroi que s’ha d’enfrontar a les seves pors i mancances i que ens fa
reflexionar sobre les actituds de persones que de vegades no entenem. Juno ens
convida a pensar que darrere de cada persona hi ha tot un món i que, de vegades,
aquest món no és de color de rosa.
Publicat a

Bibliotecària = pensament convencional. WTF???

Estic enfadada. MOLT!
M’acaben de regalar el llibre CONEXIONES CREATIVAS: LA HERRAMIENTA SECRETA DE LAS MENTES INNOVADORAS, de Dorte Nielsen i Sarah Thurber. Fins aquí bé. Soc molt partidària de la creativitat i hi crec fermament, a més d’intentar aplicar-la tant a la vida diària com a la feina.
Començo el llibre i el trobo molt interessant. Parteix de la idea que la creativitat és la capacitat d’establir connexions entre realitats a priori diferents, i que tothom pot ser creatiu mitjançant el treball específic en aquesta línia, la qual cosa té molts avantatges per a resolució de problemes o millora de condicions en el dia a dia i el treball.
El problema arriba a la pàgina 58. Mireu:
Doncs resulta que a les autores no se’ls ha ocorregut res millor per exemplificar el pensament “normal”, avorrit i poc creatiu que associar-ho amb una bibliotecària. Ep! i no una bibliotecària qualsevol, una bibliotecària de les de monyo, ulleres i rebequeta. A la pàgina següent llegim: “Imagina tu cerebro como una biblioteca gigante que es fuente de recursos para el pensamiento creativo. En el mostrador de una mente común, encontrarás a una bibliotecaria”.
Si ja em coneixeu una mica us podeu imaginar la meva cara en llegir aquest paràgraf. I podeu pensar que no n’hi ha per tant, que han tirat del típic tòpic, i tararí, tararà… doncs jo us dic que JA ESTÀ BÉ, COLLONS! ja està bé de perpetuar el punyeteru tòpic. Ja fa molts anys que les bibliotecàries no som així. De fet, podria dir que no ho hem sigut mai. Les bibliotecàries fem mans i mànigues per atendre els nostres usuaris de mil i una maneres, i fem ús de la creativitat a diari, per aconseguir rendibilitzar espais, activitats i fons. Què hauria passat si, amb les retallades que hem patit en els darrers anys, no haguéssim fet gala de la nostra creativitat per a mantenir serveis i activitats a cost zero?
Les bibliotecàries fem aparadors culturals, usem totes les xarxes socials per acostar-nos als nostres usuaris, fem #bookfacefriday, biblioteques amb DO, utilitzem els codis QR per a fomentar la lectura, recomanem llibres al Youtube, fem escape rooms… i milers de coses més que demostren que tenim la creativitat completament interioritzada en el nostre dia a dia. I no només això, sinó que fem totes aquestes coses amb les melenes al vent, amb ulleres i sense, amb texans, tatuatges, pírcings i cabells tenyits de tots els colors de l’arc de Sant Martí.
Per això dic senyores Nielsen i Thurber que estaria bé que en edicions revisades canviessin aquest exemple tan poc afortunat per un altre. És més, em permeto dir-los que el fet de posar aquest exemple tan tòpic resulta molt poc creatiu per la seva part. Les convido formalment a acompanyar-me, a mi o a qualsevol de les meves companyes bibliotecàries en el nostre dia a dia per a demostrar-los la seva gran equivocació.
I ja per acabar, dels molts exemples que podria posar sobre la nostra creativitat i el fet de sortir de les cotilles que tradicionalment se’ns han imposat, us convido a veure el documental BIDES, encarregat pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, que demostra que les bibliotecàries no som un tòpic típic. Això ja s’ha acabat.

Publicat a

Literatura Infantil i Juvenil: protagonistes femenines

Tots coneixem Tow Sawyer, Jim Hawkins i Nils Hölgersson. Són personatges que ens han acompanyat durant generacions entre les pàgines de grans llibres de LIJ. Però avui vull fer un homenatge als personatges femenins que també desfilen per les pàgines dels millors llibres per a infants i joves, i que són tan grans com aquells (o més) 
Algunes de les meves protagonistes preferides:
  1. MATILDA, de Roald Dahl. Una nena que aprèn sola a llegir en una biblioteca. Totes les bibliotecàries n’estem enamorades i ens agradaria tenir una Matilda a qui prestar Dickens i Dumas.
  2. ANNA DE LES TEULES VERDES, de Lucy Maud Montgomery. Una nena pèl-roja, pigada, adoptada per un matrimoni gran per tal que els ajudi en les feines de la casa. Un llibre que ara, no deixarien publicar, n’estic segura.
  3. PIPPI de Astrid Lindgren. No li cal presentació. Qui no ha volgut ser amiga de Pippi i viure mil i una aventures?
  4. LESLIE, de Katerine Paterson. El protagonista de Un puente hacia Terabithia és en Jess, però el paper de la Leslie és fonamental per a l’avançament de la trama i, sobretot, el tràgic final, que sempre recordarem. Un llibre prohibit per aquest final, entre altres coses.
  5. JO, de Louise May Alcott. La doneta més rebel i, a més, escriptora. També ens agrada molt, clar!
  6. CELIA, de Elena Fortún. Una nena encantadora que va fer les delícies de les lectores de principis del s. XX. Acaba de sortir la biografia de l’autora, imprescindible per aquelles que ens vam enamorar de Celia: Oculto sendero
  7. FANTÔMETTE, de Georges Chaulet. Recordo devorar les aventures d’aquesta heroïna. Juraria que no s’han tornat a editar. Ja en tenen prou les nenes d’avui en dia amb LadyBug?
  8. ALICIA, de Lewis Carroll. Un clàssic no només de la LIJ, sinó de la literatura en general, a qui no cal presentar. 
  9. KATNISS EVERDEEN, de Suzanne Collins. Protagonista d’una exitosa trilogia, avui tothom coneix la Katniss i la seva lluita contra el Capitoli.
  10. GEORGE, de Alex Gino. Acabo de llegir aquest llibre i, tot i que no és un clàssic, vull incloure’l com a homenatge pel retrat tan aconseguit de les dificultats d’una nena transgènere. I encara que som al S.XXI i que sembli mentida, ha estat prohibit als EUA.
La revista Faristol acaba de publicar un article sobre Dones protagonistes a la Literatura Infantil i Juvenil que potser també us interessa. 
Publicat a

Literatura Infantil i Juvenil: cites inspiradores

La Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) és l’entrada al món de la Literatura. Qui s’hi capbussa i frueix de la navegació entre pàgines i més pàgines d’aventures, humor, terror, misteris… té molts números per convertir-se en un adult lector i això, com no cal que us expliqui, té múltiples beneficis. 
Els escriptors de LIJ, apart de fer-nos gaudir amb els seus llibres, ens han deixat frases sobre la lectura que podem trobar recopilades en diferents enllaços. Avui en destaco les següents:
  1. Estamos habitados por libros y por amigos. Daniel Pennac
  2. Les paraules ens faran un pont lluminós que s’alçarà per sobre nostre i seran la supervivència. Els poetes que ens han precedit ens han fet hereus d’aquesta llum. Olga Xirinacs
  3. Siempre he creído, y sigo creyendo, que la imaginación y la fantasía son muy importantes, puesto que forman parte indisoluble de la realidad de nuestra vida. Ana María Matute
  4. Un libro es como un espejo. Si un tonto se mira en él, no puedes esperar que refleje un genio. J.K. Rowling
  5. Es un buen libro aquel que se abre con expectación y se cierra con provecho. Louise May Alcott
  6. El que no cree en la magia, nunca la encontrará. Roald Dahl
  7. ¿Por qué a los adultos no les gustaba leer las historias que hablaban de Narnia, de islas secretas, contrabandistas y peligrosos duendes? Neil Gaiman
  8. Los niños tienen el derecho a encontrar sus propios autores, y yo quiero ser ese autor, no el material de un programa de curso. Neil Gaiman
  9. Es importante que los niños lean poesía. Y es más que importante, es necesario. Gloria Fuertes
  10. No sé cómo debe ser un libro infantil, trato de ser auténtica; auténtica en el sentido artístico, que es lo único que me propongo cuando escribo. Astrid Lindgren
Quina us ha agradat més?
Aquestes i moltes altres les podeu trobar a:
15 frases célebres de Gloria Fuertes
Imatge extreta de: Pensamientosliterarios.com
Publicat a

A punt d’estrena

Que acabo de llegir aquest llibre de la M. Carme Roca i m’ha agradat molt.
Que tracta de la vida de l’Eulàlia Rovira entre els anys 40 i 50. Una nena malaltissa que aconsegueix treballar de maniquí per a Pertegaz, després de passar pels taulells de Can Jorba, la famosa empresa de Barcelona.
Que la seva vida estarà marcada per les convencions socials i la por al què diran, i això la conduirà a cometre un error darrere d’un altre.
Que coneixerem un ventall de personatges que ben segur podrien haver existit realment: des del feixista furibund, fins el professor d’esquerres que ha de fugir d’Espanya, passant pels homosexuals que han de guardar les aparences sigui com sigui, les minyones arribades d’Andalusia, i les treballadores que deixen la feina un cop s’han casat.
Que m’ha agradat molt també el retrat d’aquella època, amb les referències als anuncis, i als serials de la ràdio i, sobretot, la multitud de detalls sobre la roba, la confecció, i el món de la moda en general.
Que us la recomano si us agrada tot això que us he dit, i que si us estranya com he fet aquesta recomanació, només cal que llegiu el llibre i ho entendreu.
Publicat a

XIII Jornades de les Lletres Ebrenques

Un any més he assistit a les Jornades de les Lletres Ebrenques, convidada per la incombustible Joana Serret.
Pel matí, després d’un espectacle de contes i llegendes de les Terres de l’ebre a càrrec del grup de teatre juvenil de l’EtcA, vaig sortejar 5 exemplars de Les Aventures d’en Nic entre els nens i nenes assistents, junt amb l’Olga i l’Ester Besolí, autores de Els Contes de Muniatto, que també van sortejar els seus llibres.
A continuació, i entre saludar a uns i a altres, vam poder gaudir d’espectacles de poesia elèctrica i teatrals. I l’hora de dinar es va passar en un sospir entre escriptores, llibreteres, bibliotecàries, i gent vinculada d’una o altra manera a la literatura.
Per la tarda tocava la xerrada sobre biblioteques i autors de capçalera, conduïda de manera impecable per Ricard Ruiz Garzón i presentada per Àlex Cosials. Els escriptors van parlar de la seva vinculació amb les biblioteques, i del seu amor pels nostres equipaments, i les bibliotecàries també hi vam dir la nostra. Ells ens estimen i nosaltres també, i per això els recomanem (o prescrivim, que queda més modern)
Les Jornades són un magnífic aparador de la literatura que es fa a casa nostra, i de qualsevol tipus d’espectacle que s’hi relacioni. Permeten posar en contacte autors, lectors i altres professionals del món del llibre i també, evidentment, comprar llibres. Enguany Espai Cultural Guaix feia la parada amb els llibres de tots els autors presents a les Jornades. Jo ja em vaig emportar uns quants exemplars signats. 
L’any que ve tornarem. Espero que amb la segona part de Les Aventures d’en Nic (pel Priorat).
Gràcies, Joana! 

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació. política de cookies,

ACEPTAR
Aviso de cookies