Excursió escolar? Si, home!

Quan jo era petita les excursions eren una festa per als alumnes. Sempre és millor sortir fora del recinte escolar, sigui pel que sigui, que quedar-se a l’escola.

Les excursions i sortides, entenc, es fan des d’un punt de vista d’integració al currículum, com una manera d’aconseguir objectius curriculars i completar competències. És a dir, per a l’alumnat són una manera de desconnectar, però els professors les programen amb el benentès que serviran per a fomentar una o altra competència. Les biblioteques, per exemple, rebem visites escolars constantment per tal d’apropar l’equipament i la lectura (entre altres coses) a nens i joves.

Les meves filles han anat sempre a totes les excursions i sortides, com feia jo quan era petita. A la primària ja vaig detectar que alguns nens no hi anaven, però ara a secundària he pogut veure un augment de la deserció. Ja no és que algun nen no hi vagi, és que s’han d’anul·lar sortides per manca de nens. Fins fa poc jo ho mig entenia per un tema de preu. Que dius, a veure, potser no a tothom li va bé anar a esquiar, encara que els preus sempre són molt ajustats i que, sabent-ho amb antelació, es pot fer una previsió de diners de reserva per a això… és que fa poc van anul·lar una sortida amb bici per manca d’interès. I aquí ja sí que em vaig preocupar.

Una sortida en bici que no suposava cap despesa? de veritat? A mi aquesta sortida m’anava prou malament per un tema logístic, tot i així vaig dir a la nena que hi aniria, evidentment, ja que era un dia per a fomentar la mobilitat sostenible i l’adquisició d’hàbits saludables. Entenc que molts pares devien pensar que no calia marejar amb bici amunt i avall, i van considerar que els seus fills no calia que hi anessin.

Crec que també hi ha un viatge de finals de curs que perilla pel fet que els alumnes en gestionen un altre privat (només alumnes), i els pares, clar: doncs no anirà a dos viatges… Que esculli quin viatge vol fer. M’ensumo que el viatge amb la tutorització de l’insti té tots els números per no fer-se.

Que dieu-me dolenta, però m’imagino algun pare/mare dient: “Au, va, ara has de carregar la bici, i portar candau, i buscar casc, i mirar si està a punt i… Mira, millor que no hi vagis, total…” I també m’imagino alguns pares/mares que s’escandalitzen per pagar 100 euros d’unes colònies, i després se’ls gasten en allò que els convé… dieu-me dolenta, sí.

Crec que aquesta actitud és una desconsideració envers la tasca educativa dels professors i envers els propis fills. Poc m’equivoco si dic que els profes fan un esforç gran quan s’ha de realitzar cada sortida i si continuen programant-les és perquè saben que seran d’utilitat per als nostres fills. Quan es cansin d’haver de desprogramar sortides i ja no en programin cap, aleshores ho lamentarem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *