Observatorio del Libro porta a terme la campanya #MujeresLectoras #VidasExtra per tal de commemorar el 8 de Març. La idea és destacar a les dones que ens han animat a llegir amb el seu exemple i/o recomanacions. Es pot participar fins l’11 de març i trobareu tota la info a l’enllaç.
Jo participo amb la mare que em va parir, la principal impulsora de les meves ànsies lectores ja de ben petita, quan m’explicava contes i em portava a la Biblioteca Pública de Tarragona per tal que jo en triés. Sempre m’acompanyava, m’aconsellava i em recomanava. Fins i tot quan em prohibia llegir estava animant-me a llegir.
Recordo perfectament dos dels llibres que em va prohibir llegir. Bé, no és que em prohibís llegir-los ad aeternum. Simplement em va dir que no eren adequats per a mi quan tenia uns 13 o 14 anys. Evidentment, els vaig llegir d’amagatotis i em van fascinar.
Un era el de la foto: MANDINGO, de Kyle Onstott. Es tractava de la vida a una plantació de cotó a Alabama el 1830. Els esclaus, tractats com a “machos” y “hembras” i fets servir, entre altres coses, per a procrear esclaus futurs, també satisfeien els apetits sexuals dels amos, prèvia dutxa i rentat amb sofre, ja que feien pudor de negre. Jo ja sabia que existia l’esclavatge, però llegir-ho d’una manera tan crua em va impressionar. Recordo també els seus menjars a base de “gruesas lonchas de jamón con una espesa salsa roja” i coses similars que se’m van quedar gravades. Em va agradar tant que fins i tot el vaig rellegir diverses vegades.
L’altre llibre “prohibit” era VIA GALA, de Faustino González Aller. Si no recordo malament, una francesa “molt fresca” arribava a un poble espanyol i s’enamorava bojament d’un gitano marxant de cavalls. Aquest se la camelava i, quan es cansa d’ella, la deixa de males maneres. Alguna cosa així. El cas és que hi havia marro, almenys per a mi. També em va encantar, i també la vaig rellegir.
Vist ara la veritat és que cap d’aquestes dues novel·les ha passat a la història, ni tampoc els autors. Algú se’n recorda de Kyle Onstott o del Sr. Faustino? poca gent, entre els quals estic jo, ja que van obrir-me la porta d’un món de lectures prohibides i, per això mateix, molt atractives.
I a tu, quin llibre t’han prohibit?
Ja es ben bona veritat que no hi ha major rucada que prohibir alguna cosa. Encara s'encén més el desig per ella. M'ha resultat gratificant enterar-me de l'afer tants anys després. I que ho poguem recordar molts més anys.
És una bona anècdota, sí!