DIARI MÉS, 21/01/2025 (Cristina Serret)
Foto: Gerard Martí
L’escriptora cambrilenca s’estrena en la novel·la juvenil amb ‘Desconnectats’ (Llibres del Delicte)
El desencadenant de la teva novel·la és una notícia real.
«Sí, la notícia explicava que s’havia organitzat un campament sense mòbils. Vaig pensar que un campament com aquest estaria molt bé, encara que els adolescents, que estan tan enganxats al telèfon, segurament no hi voldrien anar. Així que vaig plantejar que hi anessin una mica contra la seva voluntat i, a més, lligant-ho amb una història una mica negra».
Explica’m la història sense desvelar cap secret de la trama.
«Hi ha una empresa que proposa al director d’un institut que alguns alumnes vagin a un campament sense mòbils, de luxe i amb les despeses pagades. L’objectiu és monitorar-los per estudiar com fer que no estiguin tan enganxats a les pantalles, però en realitat és tot el contrari. A més, hi ha una trama de la directora dels campaments, i tot plegat acaba desembocant en una altra cosa».
Els protagonistes són deu adolescents que representen diversos perfils i que, d’entrada, no estan gaire disposats a col·laborar.
«Sí, volia que fossin tots una mica diferents i que al grup hi hagués joves que eren amics i altres que no ho eren, però que, al final, tots s’acabessin ajuntant. Però no és que jo sigui bonista, eh? Els finals bonistes no m’agraden gaire».
Bé, al final de la novel·la hi ha una desgràcia, no és un final rosa.
«Exacte. A mi, els finals en què tot és bonic, no m’agraden. Però en aquest cas sí que vaig voler explicar que, davant d’una situació d’estrès o en què hi ha un problema gran, la gent s’uneix, deixant de banda les diferències, i aquells que fins llavors eren marginats acaben sent només persones que coneixíem poc».
Entenc que no escrius per donar lliçons, però una de les conclusions que es deriven del llibre és que, per connectar amb la gent, hem de desconnectar (de les pantalles).
«La meva idea és que els nois i noies, que són els que han de llegir el llibre, es diverteixin. Després, hi ha hagut lectors adults que també se l’han llegit i que m’han dit que esperaven que, al final, els protagonistes es desenganxessin dels mòbils, que acabessin superdesconnectats, però no és això el que volia explicar. Si, a partir d’aquesta lectura, es pot establir un diàleg sobre aquest tema, perfecte. I si no, doncs ja està. De totes maneres, a l’editorial disposen de material pedagògic per treballar a partir de la novel·la al voltant de qüestions que poden sorgir després d’haver-la llegit».
Quines són, aquestes qüestions?
«Doncs temes com l’amistat, la família, l’institut, l’avortament, les sectes, la tecnologia… O el tabac. Aquest tema l’he volgut incloure, però fent que la jove que fuma s’acabi redimint. Em serveix com a element de rebel·lia, però arriba un punt que decideixo que ho deixi, perquè és una qüestió que crea dependència».
Em fa l’efecte que la qüestió de la connexió-desconnexió t’interessa especialment.
«Fa poc em vaig llegir el llibre La fábrica de cretinos digitales, del neurocientífic Michel Desmurget, que també havia escrit Feu-los llegir, i que tracten qüestions com el dèficit d’atenció derivat del consum desenfrenat de pantalles. Fa 30 anys que treballo a la Biblioteca de Cambrils i et puc assegurar que, quan vaig començar, encara que no en sabia tant, em resultava més explicar contes que ara, perquè avui dia costa molt que els nens parin atenció».
Aquesta és la teva primera novel·la adreçada al públic juvenil. Això t’ha condicionat d’alguna manera?
«No, només m’ha condicionat a l’hora d’escollir el tema, que era aquest campament per a joves. Això de les franges d’edat no m’agrada gaire, i de fet hi ha adults que també s’han llegit el llibre, perquè, com va dir l’Oriol Teixell quan el va presentar a Cambrils, tots ens hi podem sentir reflectits, perquè tots hem sigut joves».
Tampoc t’has estalviat episodis de venjança, assassinat… És una novel·la negra en tota regla.
«Tots sabem que els joves, amb els mòbils, poden accedir a continguts mil vegades més forts».