El passat 31 de gener vam presentar el recull ENLAIRAMENT I ALTRES CONTES, publicat per Cossetània i que aplega el conte guanyador i els finalistes de l’edició 2024 del Premi Tinet.
Va ser un acte encantador en què l’escriptor Àngel-O. Brunet va parlar de cadascun dels contes i els va comparar amb diverses pel·lícules.
Aquí deixo la preciosa lectura que va fer del meu conte, Ratatouille i en imatge les pel·lícules que li van venir al cap en llegir-lo. I què voleu que us digui: Misery? Oi tant que m’agrada la comparació. Pel que fa a El Menú, encara no he tingut ocasió de veure-la, però si hi apareixen el Fiennes i la Taylor-Joy ben segur que m’agradarà.
Gènere: Sàtira, humor negre, thriller psicològic
A banda d’un plat típic de la cuina francesa i d’una pel·li de Pixar i Disney, és una història fosca i sorprenent on la construcció del suspens és impecable. La narrativa comença com una aparent història costumista sobre la cuina tradicional per transformar-se gradualment en un thriller psicològic que juga amb el contrast entre l’ordre aparent i el caos latent. L’autora construeix magistralment el personatge, mostrant la seva obsessió i desequilibri, a través de detalls quotidians, alhora que sap desconcertar, una rere l’altra, les expectatives del lector.
Les referències cinematogràfiques són evidents: barreja la tensió de “Misery”, pel que fa a la seva exploració de l’obsessió i el captiveri, amb l’humor negre de “El Menu”.
“No tot allò que es cou amb amor és bo per a tothom.””.
I ara, digueu-me: us ve de gust llegir Ratatouille?