Gloria Aznar, 11/12/2022. DIARI DE TARRAGONA
Un home assassina la seva parella davant de tothom, un altre crim masclista que trasbalsa la vida d’un barri. Comerciants i veïns es desperten a l’ombra dels fets. Parlen i comenten. Tots creuen conèixer la parella i, molt íntimament, la història de botxí i víctima destaparà pensaments ocults de tota la comunitat. És Una taca de sang, de Rosana Andreu, publicada per Llibres del Delicte. Andreu, bibliotecària i fins ara escriptora de contes, debuta amb aquesta història en el gènere de la novel·la.
Des de l’inici, el lector ja sap qui és l’assassí. Per què?
En principi, la meva idea no era fer novel·la negra, gènere que m’apassiona, sinó una història més llarga perquè vull creure que els contes els tinc dominats. M’atrauen els relats entrellaçats i en aquest cas, tota l’acció penja de la mirada de la protagonista, la Blanca. Després, com sempre tinc la mania de matar algú, el crim masclista condiciona la novel·la, ja que tots els personatges en veure la seva vida amb relació a l’assassinat, el que acaben fent és una reflexió sobre les agressions que han patit les dones al llarg dels anys.
En aquesta mirada, és possible que acabin enaltint l’assassí?
No. La meva idea és que sigui feminista.
És una persona que captiva, molt atractiva.
Sí que és cert que hi ha dones que cauen en aquest parany. A la novel·la hi ha dos vessants. Per una banda, estic denunciant la violència masclista, però és cert que els masclistes no la llegiran i si ho fan, no se sentiran interpel·lats. Per altra banda, sí que pot haver-hi alguna dona que s’identifiqui amb alguna de les situacions i es pugui reconèixer.
El final és per enfurismar les feministes?
No. El final és un tour de force i tampoc no és que estigui molt amagat. No hi ha trama criminal, detectivesca, no hi ha un misteri molt gros, més enllà del moment de l’assassinat.
És una història costumista.
Sí, amb denúncia social.
I una defensa del comerç quilòmetre zero.
Volia fer un fresc de la vida de barri i hi ha qui m’ha comentat que és com veure Veïns o Gent del barri. Amb l’ambient de passejar pel carrer, de saludar-se entre els diferents comerços. He intentat que tot sigui molt sensorial, vívid, que el lector ho visqui.
Com a bona bibliotecària, està plena d’autors.
Són autors que m’agraden a mi i m’ha faltat l’Amélie Nothomb. Al final, sempre acabes fent referència als teus interessos.
A les biblioteques es donen moltes bregues com la que explica a la novel·la?
Moltes. Es donen moltes situacions de masclisme i haig de dir que a mi m’ha passat. Vull dir, nosaltres, igual que a altres comerços, estem en un aparador, en què quedem exposats. Ha passat moltes vegades que hi ha usuaris recurrents, que venen cada dia a veure’t. Saben a quina hora entres i a quina surts. Personalment, vaig haver de trucar a la policia perquè un usuari m’assetjava. També es donen molts menyspreus per raó de gènere i problemes de morositat.
Els que no retornen els préstecs?
Efectivament, a més jo m’encarrego dels usuaris morosos. I és una cosa que em trasbalsa molt perquè estic convençuda que treballo en un lloc que és bo, bonic i gratis, ni tan sols és barat. No he patit agressions físiques, encara que sí verbals, bastant grosses i m’incomoda molt. Per això volia reflectir-lo i també trencar amb l’estereotip de la bibliotecària. És bàsic. Porto tota la vida lluitant contra això.
Què diu aquest estereotip?
Parla de la bibliotecària lletja amb monyo, ulleres, antiga i solterona. Prou.
Els personatges masculins no queden molt ben parats.
És cert. De fet, hi ha alguns agressors, ja que hi ha moltes formes de violència masclista, des del que dona un cop a les natges, fins a les violacions o l’assassinat.
Elles, tampoc. Amb el sexe es perdona tot?
No. Tot i que vull reivindicar la sexualitat, que per a mi és bàsica. I aquí el sexe està tractat d’una manera que em serveix per fer veure que pot ser plaent, però també agressiu.
Els usuaris de la biblioteca de Cambrils es poden veure reflectits?
No específicament els usuaris de la biblioteca, sinó en general. Tot i que la trama no està situada a Cambrils, sí que hi ha moltes coses de Sant Pere i Sant Pau, on jo vivia.