Aquest 2017 és el segon any que treballo en el projecte MIRMIGA de la Biblioteca de Constantí. Explico contes durant el tercer trimestre escolar a tots els alumnes d’infantil i primària de les escoles del municipi.
Mirmiga és un programa de foment a la lectura brutal, que ja fa anys que es duu a terme a la biblioteca i que va rebre el Premi Maria Moliner en la seva darrera edició pel fet de ser eficient i d’integració social.
Estic orgullosa de formar part d’aquest projecte, junt amb les noies de la biblioteca, que se l’estimen amb bogeria i essent la tercera narradora del cicle després de dos grans com el Carles Alcoy i la Lídia Clua.
Explicar contes és una experiència enriquidora. No només per a qui escolta, sinó també per a qui explica, i el millor exemple l’he tingut aquest matí. Després d’una de les sessions uns quants nens m’han abraçat abans de tornar a l’escola. I si això ja no és prou bonic, l’Alba m’ha ensenyat una llibreta que van fer servir per a una activitat de Sant Jordi on els nens i nenes escrivien una recomanació d’un llibre que els hagués agradat molt, i a canvi rebien un pòster. Dos dels nens van recomanar el conte Corre, Corre, Carbasseta, un dels meus preferits i que acostumo a explicar sovint.
La felicitat està feta de petites coses, no creieu?
Algú deia que els contes que realment "arriben" als infants són aquells que ens agraden també especialment a nosaltres, i veig que es compleix 🙂
A mi em sembla molt curiós comprovar com descriu cadascú un llibre concret, què en recorda, com explica la història. És la riquesa dels contes… i dels conta-contes!
Compartir experiències,projectes, i també dubtes i propostes, és possiblement una de les millors maneres d'aprendre crec, almenys en la nostra professió. Gràcies per poder-ho fer amb algu com tu també, sempre tan entusiasta i vital. Seguim! 🙂
alba
Moltes gràcies, Alba! ens veiem demà amb més contes!