Avui vinc a queixar-me dels premis literaris, sobretot de les bases, però també de molts altres temes.
Sí, els escriptors que presentem les nostres humils creacions a algun premi literari hem de tenir més paciència que una adolescent a la cua virtual de compra d’entrades de Bad Bunny: hem de revisar les bases de cadascun dels concursos amb lupa per acomplir totes les condicions fil per randa, i us he de dir que cada premi demana coses ben diferents, des del tamany de la lletra, espaiat, llargària, temàtica, i mil i una coses més.
Jo ja descarto directament els que demanen que s’enviï l’original en paper i, a més, no us ho perdeu, acompanyat d’una còpia en USB. En tot cas, pel que fa als que s’han d’enviar a través de mitjans electrònics, n’hi ha que són ben fàcils i altres que ho compliquen tot a través de la seu electrònica de l’ajuntament. He descartat fa poc un premi de novel·la que s’havia de fer d’aquesta manera i resulta que era tan enrevessat que vaig enviar un mail per veure si m’ajudaven. Em va contestar la mateixa regidora de cultura (me’n vaig assabentar més tard que ho era) amb coses que no eren les que jo preguntava i que van fer que no acabés entenent res.
N’hi ha que no indiquen ni qui forma part del jurat ni quan es fallarà el premi o ho diuen d’una manera prou vaga (“a la primavera”), amb la qual cosa, si tens la dèria d’escriure i presentar-te a premis no tens més remei (o almenys és el que faig jo) que fer-te un Excel amb tota la informació dels premis als quals t’has presentat i data aproximada de resolució. I cada tant vas consultant i mirant la premsa a veure si pots assabentar-te de quan ha sigut l’entrega de premis, quants originals s’hi han presentat i coses com aquestes. Seria d’agrair que de l’organització informessin a TOTS els concursants de l’acta, però això no acostuma a passar gairebé mai.
Que jo conegui, només l’organització dels Premis Tinet és força modèlica en aquest aspecte i és que al cap d’uns dies de l’entrega de premis et fan arribar l’acta i pots veure tota la informació. També he de dir que tenen a coses a millorar: l’any passat vaig quedar entre els 12 finalistes i no m’ho van comunicar per a l’entrega de premis, que és una cosa que els vaig dir quan van passar l’enquesta a posteriori, i és que està molt bé que ho comuniquin al guanyador, però crec que als finalistes també ens agradaria anar a la gala i així no hauria d’assabentar-me una setmana després que el meu nom va sortir a la pantalla de l’acte entre els finalistes.
L’últim premi que m’ha deixat de pasta de moniato és un de relats que ha quedat desert. M’hi havia presentat amb un relat distòpic molt potent i creia que tenia possibilitats. El cas és que en quedar desert vaig reflexionar: el meu conte és bo però, evidentment, també s’hi devien presentar de molt bons, entenc que algú em guanyi, però que quedi desert? Vaig fer la consulta a través del web municipal i em van contestar (al cap d’una setmana) que s’hi havien presentat 130 originals. 130????? Hi ha 130 contes i cap d’aquests té prou qualitat per guanyar el premi? Permeteu-me que en dubti una mica.
També podria explicar bastantes coses d’aquell premi que, per fer l’entrega, truquen insistentment a tots els finalistes per tal que hi vagin, en un acte on s’han de pagar 30 o 40 euros per sopar i assistir a un espectacle musical. He de dir que l’acte era bonic, però anar allí amb la il·lusió de poder guanyar i finalment quedar només finalista i contribuir a pagar l’acte amb els teus diners i els de l’acompanyant (és bastant ingrat anar a un acte així sola), doncs la veritat, no em sembla gens bé. I menys si després, quan s’edita el llibre pots admirar la llista d’organismes que posen calerets per al concurs: Diputació tal, ajuntament tal, celler tal… i et preguntes, si tanta gent posa diners, com és que nosaltres hem de finançar la gala d’entrega amb els nostres quartos? Es podria organitzar d’una altra manera, sense tan sopar pijo, amb un acte normal i una copa de cava pagada per l’organització i que els autors no hagin de pagar res, no?
Bé, vaig acabant perquè tinc moltes més coses però aquest post es faria etern i, a més, també hi ha altra gent que ha parlat sobre temes similars com explicava molt bé el Sebastià Bennasar aquí el 2020. El cas és que els qui posem l’esforç som els escriptors i, curiosament, som els maltractats en aquest món de concursos literaris.
I un altre dia, si voleu, parlem de com no acabar completament desmoralitzada intentant que el teu manuscrit arribi a una editorial, però aquest és tot un altre tema.