Fa un parell de dies una persona va fer un tuit ofensiu cap a la meva biblioteca i, en especial, cap a una de les meves companyes. En l’espai reduït d’un tuit carregava contra el col·lectiu bibliotecari, insultava la companya i, a més, deia allò tan gastat i rònec de “et pago amb els meus impostos”.
Com que la xarxa de Musk permet interaccionar, van ser moltes les companyes bibliotecàries que li van assenyalar la poca educació del tuit i aquesta persona es devia passar el dia blocant perfils, ja que blocava tots i cadascun que deien alguna cosa que no li agradava.
En tot cas sí que vaig poder veure com es queixava del corporativisme que havia fet que sortís tothom en massa a defensar la meva biblioteca. I us explicaré perquè. Resulta que a les biblioteques, encara que a molta gent li sembli inconcebible, patim a diari insults, amenaces, vexacions i agressions per part d’usuaris malhumorats amb uns serveis que són dels més ben valorats per la comunitat, quina incongruència!
Les professionals que hi treballem som molt bones en la nostra feina: poso la mà al foc per totes i sabem quin pa s’hi cou a diari, així que sí, si ens ataquen a una ens ataquen a totes i, a l’estil del #metoo: “Jo sí et crec germana”. I si això és corporativisme, doncs endavant amb el corporativisme, què voleu que us digui. Per cert: cap companya bibliotecària em va preguntar què punyetes havia passat, ja sabien que per la nostra banda havíem fet bé la feina i ho saben perquè elles també han de batallar amb aquests temes sovint.
El mateix dia, a més, també va sortir un bonic article d’opinió al Diari Ara amb el títol de “Bibliotecàries republicanes” en què un tal Albert Pla Nualart es despatxa a gust contra les bibliotecàries de la sala infantil de la Benguerel: “… i aquests bibliotecaris espectrals de la Benguerel només transmeten als infants que hi entren… indiferència funcionarial”. Aquest senyor poc que coneix les biblioteques, ja que tant la Benguerel com tota la resta de biblioteques d’aquest país funcionen de meravella i realitzen una tasca de dinamització de la lectura brutal amb els més petits.
Com veieu, això és el pa nostre de cada dia, i no ens hem de conformar amb què ens fotin mocs a la cara mentre som a la biblio, sinó que també ens hem de veure exposades a les xarxes, com aquests dos exemples que us he posat. És per això que hi ha diversos perfils a twitter per lluitar (corporativament, sí), contra aquests atacs. Es tracta de Feministes CCB, Defensem biblios Bcn i Bibliotecàries Precàries.
I us preguntareu: perquè aquest post porta per títol “Kiss my ass”, oi? No, no li dic jo a ningú. És el que em va dir a mi un usuari amb cara de fàstic fa unes setmanes després que el carnet li quedés bloquejat durant quinze dies per haver tornat tard un munt de documents amb un mes de retard. Vaig a prendre’m una til·la.
