NO explicaré més contes

L’edat dels nens i nenes que venen a les sessions de contes de les biblioteques és cada cop més baixa. No és un tema exclusiu de la meva biblioteca, sinó de totes. Ho he pogut constatar parlant amb narradors i bibliotecaris de diferents biblioteques. Aquesta és la tendència.

Quins són els motius? Jo crec que, d’una banda, les ganes dels pares d’estimular els nens de ben petits, i de l’altra, les múltiples activitats extraescolars dels nens a partir ja de 1r de primària. Unes activitats que deixen ben poc temps lliure. Amb això tenim que s’acosten a la biblioteca en demanda d’activitats els pares de nens fins a 3 anys, i els nens a partir de primària “desapareixen”. I si algun d’aquests ve per casualitat, quan veu la munió de nens petits sent que allò no està fet per a ell. És un peix que es mossega la cua.

Potser no són aquestes les raons. Potser són altres. Però el cas és que l’edat baixa cada cop més. I els contes que s’expliquen per a una franja d’edat no són adequats per a una altra franja. Entre altres coses (entre moltes altres coses) la capacitat d’atenció és ben diferent.

Apart d’això, també hi ha un altre tema i és el de l’educació quan s’assisteix a una sessió de contes, però això donaria per un altre post. Aquell tema d’oblidar els mòbils, no fer tertúlies mentre s’està explicant… Les condicions ideals per a una sessió les explica molt bé Inés Bengoa en aquest post: Condiciones de cuento. I també per a unes bones pràctiques en la realització de narracions sempre és ideal consultar les pàgines de Pep Bruno i AEDA, que porten molts anys fent pedagogia de la narració oral.

Fa més de 20 anys que explico contes. He après a narrar de manera autodidacta, observant, llegint i assistint a cursos específics. En tot cas, crec que les meves habilitats narradores encaixen més en franges d’edat a partir de 6 anys. És per això que dic que NO explicaré més contes. Bé, no explicaré més contes en franges inferiors a aquesta edat. Crec que hi ha professionals que estan especialitzats i ofereixen sessions de narracions per a bebés magnífiques. Són tot un altre món.

I… heu de saber que els contes NO són només per als petits. A qui li agrada que li expliquin una bona història? segur que TOTS heu aixecat la mà. M’equivoco?

12 respostes a «NO explicaré més contes»

  1. Ostres, quina llàstima. Però entenc perfectament que sembla una tasca titànica a portar a terme. Jo t'he vist moltes vegades a la biblioteca explicant contes i la veritat és que li posses ganes i passió. Ànims i endanvat, la tasca de l'educació és de les més importants, però també de les més complicades i delicades. (Ojalá les biblioteques no es fessin servir com a guarderies improvitzades).

    1. Moltes gràcies, Àlex. La veritat que el títol era una "boutade" per a provocar el debat. Continuaré explicant contes, però no a qualsevol preu. Si jo em preparo una sessió per a 7 anys i els nens que venen són de 3, s'anul·la. Corro el risc que la gent em critiqui dient que ho faig malament, quan no és així: jo ho faig adequat a cert "target"

  2. Veritat veritable, jo fa anys que no baixo de tres anys. S'han de tenir unes condicions per a cada edat. També passa altra cosa: els petits són públic captiu, engreixen les estadístiques d'assistència. I no és el mateix una sessió amb 20 petits "portats" per pares o tutors que una sessió de vint adolescents que han vingut com a usuaris madurs a una biblioteca, o altre centre. Valen igual en el llistat que es passa al regidor de torn: tots són usuaris.

    Hi ha més elements que és cert que es poden trobar a Aeda. Però n'hi ha un especialment dolorós: molts nois i noies vindrien a fer contes, però els expulsem: ens interessen més com a consumidors sexualitzats (roba, complements, tecnologia) que com a adults pensants futurs. En el fons és la confusió entre cultura i informació, peròpitjor: sembla que volguem construir ignorants crèduls… potser. Gràcies per pensar, Rosana

  3. Bona reflexió Rosana. Estem amb tu. Nosaltres hem tingut el plaer de gaudir de les teves sessions amb els nostres 2 fills i ells han gaudit amb tu i les teves companyes de la biblioteca del club de lectura infantil. Gràcies per tots aquests anys, ets una gran professional.

    1. Moltes gràcies, Rosa. Tu saps bé que ells han xalat, però jo també amb ells. Si no és així no val la pena. Ara estic una mica xoooof, però se'm passarà. No és una queixa, és una constatació que el que ofereixes no interessa. Interessa una altra cosa i s'ha de valorar si s'ha d'oferir. Jo, en tot cas, en temes de bebés no m'hi poso. Altra feina tinc

  4. Me ha gustado muchísimo tu reflexión Rosana, y además debo confesar que lo vivo en carne propia.

    Cuando mi hija Valentina tenía 3 y 4 años íbamos muy a menudo, a la biblioteca, en algunos períodos lo hacíamos un día fijo a la semana, y era un día que ella esperaba con ilusión y motivación. Y le encantaban las sesiones de cuentos.

    A partir de primaria ha comenzado con actividades extraescolares (patinaje y gimnasia rítmica) y con una lista interminable de tareas para realizar en casa de diversas materias (desde flauta hasta alemán) que nos dejan poco tiempo o casi ninguno para la biblioteca.

    Creo que definitivamente padres y educadores tenemos mucho para recapacitar al respecto.

    Y muchísimas gracias por todas las veces que has contado cuentos a mi hija, con tu expresividad y tu capacidad de transmitir emociones.

    Una fort abraçada,

    Carolina

    1. Muchas gracias, Carolina. Por lo que veo, mi reflexión parece acertada. A ver, no es que me sepa mal que la gente haga actividades. Cada uno con su tema, pero me sabe mal que se pierda el hecho de escuchar cuentos. En todo caso, tu continúa contándole a ella y leyendo y comentando con ella. Las dos lo agradeceréis. De nuevo, gracias por leerme y por comentar. Besos a las dos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *