LLIBRES CLICKBAIT I/O FAST FOOD

Fa uns mesos vaig llegir L’Assistenta, de Freida McFadden, empesa per la mateixa intenció que quan vaig llegir les 50 ombres, i és que treballant en una biblioteca crec que cal conèixer una mica per on van les modes per poder opinar en conseqüència.

Resultat: llibre dels que jo anomeno enganyosos, amb trama que d’entrada et crida molt l’atenció, tal com vas llegint et va atrapant per la intriga, però cap al final, quan arriba el gir impossible, aquest és tan forçat i tan inversemblant que et quedes amb cara que t’han pres per idiota.

Però aquí està la McFadden, omnipresent a tots els taulells de les llibreries amb aquesta assistenta, que si ara et vigila, que si ara té un secret, que si ara es casa! I També amb altres novel·les que no són de la saga però que treu com a xurros i totes amb la mateixa fórmula, si no vaig errada. Els aeroports, estacions de metro, etc… tenen assistentes a piles i fa poc vaig anar de vacances a les Canàries i si m’haguessin donat 1 euro per tota la gent que vaig veure llegint aquest llibre, les vacances m’haurien sortit gratis, i no ho dic de broma.

Per a mi aquests llibres tenen un elevat component de CLICKBAIT o de FAST FOOD. Clickbait perquè t’enganxen amb una frase irresistible que t’empeny a agafar-los i fast food perquè són de consum molt ràpid, et satisfan al moment, però al cap d’una hora ja tornes a tenir gana, et deixen completament buida. Bé, almenys aquesta és la meva opinió, a mi ja no em queden cap ganes de continuar amb cap d’aquestes sagues clòniques i que juguen a tractar-nos com a idiotes.

M’ha passat també amb el segon del Michaelides, Les donzelles. En acabar-lo vaig pensar, marededeu, quina pura enganyifa. El primer seu, La pacient silenciosa, encara em va agradar una mica, tot i que també tenia aquest component clickbaitós. El cas és que justament el vaig llegir perquè em vaig assabentar que tenia un gir de guió completament inesperat, però com que jo això ja ho sabia, la sorpresa no va ser tan grossa.

I què he de dir de la sèrie Todo Arde de Juan Gómez-Jurado. He de reconèixer que la trilogia Reina Roja em va agradar, com a moltíssima gent i per això el Jurado va decidir posar tota la carn a la graella en una nova saga. Vaig llegir el primer i em va posar completament nerviosa el ritme frenètic de l’acció i l’acumulació de tòpics i típics copiats de l’univers Reina Roja. Resultat: també m’he quedat només amb el primer.

A mi doneu-me trames d’intriga, però no tan rebuscades, i amb un ritme més calmadet. Potser ho fa l’edat, què us he de dir, però agraeixo molt més un  Montalbano,  amb les seves passejades per l’escullera, els seus banys a la platja de davant de casa i els seus àpats a ca n’Enzo i si es pot resoldre algun crim, doncs endavant, però sense girs de guió que em facin sentir com una estúpida.

I vosaltres, què en penseu? Us llegeixo.